A primers d’any els Estats Units d’Amèrica estrenaven nou president en qui s’han creat moltes expectatives de canvis, després de vuit anys de presidència del conservador Bush, i pel fet de ser el primer president afroamericà, en un país on la història ens ha proporcionat molts episodis conflictius i dramàtics de lluita racial.
La primera potència mundial havia escollit un president demòcrata de perfil completament diferent als seus antecessors i amb un discurs social molt pronunciat, amb unes promeses electorals molt contundents. Calia veure si només es tractava d’una tàctica electoralista o bé realment el president Obama tenia molt clar què havia de canviar.
Evidentment no és hora de fer cap tipus de balanç, perquè no tenim prou perspectiva ni hi ha hagut temps per fer gaires transformacions, però es poden entreveure actituds i discursos diferents i en la línia del que havia promès durant la campanya; uns discursos que estan atemorint les faccions més conservadores dels EUA, i que han provocat alguns altercats amb la intenció d’aturar l’empenta del president.
A mitjan agost llegia a la premsa les reaccions dels republicans en contra la política d’universalització de l’assistència sanitària, un fet que avui dia a casa nostra ens sorprèn, perquè resulta evident que tots tenim dret al servei, però no és el cas de la primera potència econòmica del món que en ple segle XXI no el dóna.
Tot això em fa pensar que sovint ens pensem que les evidències són necessàriament realitat, i no ens adonem que encara hi ha molt camí a recórrer. Tampoc és que nosaltres ho tinguem tot resolt, i encara menys que tothom cregui que l’atenció sanitària hagi de ser universal, i sinó escolteu els comentaris que es fan sobre les persones immigrades, o en el cas de les pensions, en les no contributives.
En l’àmbit mundial estem en plena crisi econòmica i a casa nostra, on la construcció havia esdevingut el gran motor econòmic, l’esforç per sortir-ne serà considerablement superior. La situació de les nostres famílies és complicada i en alguns casos dramàtica, la qual cosa fa pensar que no ho estem fent prou bé, sobretot quan les coses van bé, en èpoques de vaques grasses.
La confiança que la ciutadania americana tingui del seu president serà essencial per a la marxa de la seva economia, i el suport que rebi del seu partit i de la societat en general possibilitaran que el canvi que va prometre el senyor Obama es faci realitat, i amb ell tota la repercussió al món occidental. És important, però, jugar net i no fer demagògia, i això és el que està passant entre les files republicanes i els seus simpatitzants. No es pot jugar amb el futur de la ciutadania per interessos partidistes; no es pot dir que l’objectiu d’Obama és simplement legalitzar l’avortament i l’eutanàsia.
El pitjor que et pot passar en política és haver d’esforçar-te a desmentir acusacions falses i que saps que només es fan per corrompre i desacreditar qui està governant. A Espanya aquest agost no s’ha parlat d’altra cosa, i s’ha col·locat a nivell polític i bàsicament partidista, allò que havia d’estar només a l’espai judicial. Aquesta barreja interessada d’acusacions i calúmnies, només comporta desafecció, mot de moda des de fa força temps, arran de les respostes ciutadanes a campanyes desafortunades dels polítics.
A nivell local rebo uns inputs positius i moltes ganes d’avançar plegats. Les discrepàncies no són necessàriament negatives, perquè de la discussió i el diàleg es construeix el present i futur de la nostra societat; el que no té cap mena de sentit és predicar l’engany i ajudar a confondre, per interessos particulars o de grup, sigui des d’una o altra posició, sobretot quan hi ha tanta feina a fer per resoldre situacions familiars tan complicades.
Comencem un nou curs, que ha de ser el de la recuperació econòmica, cívica i social, després d’un temps de disbauxes i crisi. Tots tenim la nostra part de responsabilitat, i el que fem i diem pot condicionar el futur del nostre poble. Cal doncs actuar amb compromís i la voluntat d’ajudar aquelles persones que s’ho estan passant pitjor, sigui quina sigui la seva manera de pensar, la seva procedència, la cultura i passat històric que arrosseguen. Només amb aquest esperit podrem construir un Arenys sa i pròsper; només amb aquest compromís serem veritablement solidaris i respectuosos amb el nostre entorn.
Els EUA han de reformar la política sanitària que no té res de solidària amb les classes menys afavorides, i ho podran resoldre si confien en els polítics que ho poden liderar, sense deixar de fer l’oportú seguiment, perquè no es quedi només en paraules. A casa nostra hem de forçar els partits polítics i dirigents, que es posin a treballar i es deixin d’acusacions, que tenim la Justícia que ja se n’encarregarà.Aquest article ha estat publicat aquest mes de setembre, a la revista local L'Ametlla
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada