No volem desafecció, però els partits polítics ho posen massa fàcil. Recordeu la data del 9 d'agost? era el 9 d'agost de 2008 quan ens havien de donar resposta sobre el finançament; resposta d'acord al que diu l'Estatut, que no és qualsevol cosa, i a més es tracta d'un Estatut retallat, mutilat. Doncs només falta un mes per complir-se l'aniversari i estem igual. Bé, ens diuen que la cosa ja està feta i només cal esperar el moment que considerin oportú, abans del dia 15 de juliol, que és la fixada pel darrer ultimàtum.
El dilema està en saber què convé més al govern espanyol: quedar bé amb la majoria d'autonomies espanyoles o bé intentar quedar bé amb la catalana? De fet, si són una mica intel·ligents, sabran que a nosaltres no ens faran contents, perquè ja ens han fastiguejat prou; perquè donin el que donin no estarem contents; perquè n'hi ha uns quants que no estarien mai contents, ni que els donessin la independència... però si acontenten els altres, voldrà dir que el discurs del PSC s'haurà acabat, i caldrà valorar què es vol fer.
Estem parlant d'hipòtesi no pas perquè ens agradi, sinó perquè fa massa temps que ens hi fan parlar. Si l'acord no és mínimament acceptable (torno a dir que sigui quin sigui no agradarà a algú, sobretot a CIU, que necessita predicar que ell ho faria millor), caldrà estripar les cartes i començar una nova partida. Ho podem fer sempre i quan siguem prou espavilats i no ens deixem portar per quatre eixelebrats que penjant una senyera i fent proclames independentistes ja es pensen que són els nous timbalers del bruc.
És un moment clau per al futur del PSC, com a força progressista i catalanista. Si no juga bé, la relliscada pot ser sonada, encara que el problema no l'hagi causat ell mateix, sinó els socis espanyols, que des de fa temps són mals companys de viatge.
Però que els quatre il·luminats no en vulguin fer estelles, perquè amb el PSC s'hi arrossegarà tot el país, perquè encara és hora que ens demostrin que poden fer un partit seriós, d'esquerra i progressista. Tot el demés són entremesos teatrals.
El dilema està en saber què convé més al govern espanyol: quedar bé amb la majoria d'autonomies espanyoles o bé intentar quedar bé amb la catalana? De fet, si són una mica intel·ligents, sabran que a nosaltres no ens faran contents, perquè ja ens han fastiguejat prou; perquè donin el que donin no estarem contents; perquè n'hi ha uns quants que no estarien mai contents, ni que els donessin la independència... però si acontenten els altres, voldrà dir que el discurs del PSC s'haurà acabat, i caldrà valorar què es vol fer.
Estem parlant d'hipòtesi no pas perquè ens agradi, sinó perquè fa massa temps que ens hi fan parlar. Si l'acord no és mínimament acceptable (torno a dir que sigui quin sigui no agradarà a algú, sobretot a CIU, que necessita predicar que ell ho faria millor), caldrà estripar les cartes i començar una nova partida. Ho podem fer sempre i quan siguem prou espavilats i no ens deixem portar per quatre eixelebrats que penjant una senyera i fent proclames independentistes ja es pensen que són els nous timbalers del bruc.
És un moment clau per al futur del PSC, com a força progressista i catalanista. Si no juga bé, la relliscada pot ser sonada, encara que el problema no l'hagi causat ell mateix, sinó els socis espanyols, que des de fa temps són mals companys de viatge.
Però que els quatre il·luminats no en vulguin fer estelles, perquè amb el PSC s'hi arrossegarà tot el país, perquè encara és hora que ens demostrin que poden fer un partit seriós, d'esquerra i progressista. Tot el demés són entremesos teatrals.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada