dimecres, 11 de març del 2009

Dolor i ràbia

Avui pràcticament no és notícia la victòria del Barça a la Champions, ni la renúncia de Geòrgia a anar a Eurovisió en no voler canviar la cançó seleccionada, ni l'aniversari de l'11M, sinó que avui són notícia els 17 morts d'una escola alemanya, a mans d'un ex-alumne que finalment s'ha suïcidat.
Fets com aquests, que lamentablement són massa habituals, et deixen perplex, amb un sentiment de ràbia i impotència, perquè no hi ha ment sana que pugui entendre els motius que poden portar a realitzar una massacra com aquesta. Et poses al lloc dels pares i mares afectades i t'imagines el seu sofriment, i les preguntes que es deuen estar fent, sense que puguin trobar una resposta.
No estem parlant d'un acció espontània, irreflexiva, sinó d'un fet planificat i que, segons deia la notícia, tenia la intenció de ser més dramàtica, amb més víctimes. Què els pot induir a fer una acció com aquesta? la notícia de La Vanguardia acaba dient que, com en altres casos, l'autor dels assassinats acostumava a veure vídeos de jocs violents. No sé si l'abús d'aquests vídeos pot portar a confondre la realitat amb la ficció, i provocar que es converteixi en protagonista. Costa de creure que els familiars i amics no puguin sospitar que alguna cosa estranya està passant i afectant el que acabarà matant, però et despista quan et diuen que aparentment era una persona normal, sense problemes amb els estudis ni econòmics. I l'arsenal que han trobat a casa seva? no convindria censurar segons quins vídeos? i posar més entrebancs a la possessió d'armes? tenim moltes coses a analitzar, i molt a lamentar.

1 comentari:

Robert ha dit...

És cert que tenim moltes coses a analitzar i més a lamentar, però crec que donar les culpes als jocs i films violents és amagar el cap sota l’ala. Quanta gent hi ha afeccionada a aquest típus d’oci que mai sortiria al carrer a fer bestiesses com aquesta?, jo crec que el “quid” de la qüestió rau en la familia, l’escola i la societat. Un pare que porta el seu fill a fer pràctiques de tir?, Quan temps li dedicava al seu fill?, no li havia mai detectat problemes d’integració?,...és molt trist, i pobre home segur que ara es cambiaria de gust amb el seu fill mort, però.... i a l’escola?, crec que ara són massa habituals els cassos d’acosament (bullyng en diuen) i que no es prenen massa seriosament i aixó pot derivar en un greu problema d’exclosió, gent que se sent exclosa i només reaccionen amb esclats violents....tot molt trist, de veritat.
Records Xavier....