Aquelles persones que els agrada la idea que cal que les coses s'espatllin del tot perquè es decideixi solucionar els problemes, hores d'ara es deuen estar fregant les mans, perquè sembla que pitjor ja no pot anar.
Mestres protestant, estudiants reprimits per unes forces policials que et recordaven els millors anys dels "grisos", i el Pla de Bolonya entredit, no són els únics fronts del govern català, sinó que vénen a sumar-se al llarg episodi de l'Estatut impugnat i pendent de veredicte i el finançament pendent de resoldre's.
Avui el govern català ha donat a conèixer quina era la proposta del govern de Madrid, cansats de negociar sense poder avançar gens i amb la seguretat que el camí estava barrat sense voluntat espanyola de trobar-hi una solució d'acord amb l'Estatut vigent, que cal recordar que va ser votat pels parlaments català i espanyol, i referendat pel poble català.
Hem tornat a escoltar les frases de sempre, que no ens porten enlloc, i el crit d'unitat per afrontar junts el menyspreu de Madrid, un crit i unes frases que el vent s'emporta i cadascú continua pel seu camí.
L'actitud del govern és valenta, però el dubte és de si ens solucionarà res. És evident que no hi ha voluntat espanyola per tancar el tema del finançament, i arribes a pensar que en el fons hi ha gent que hi troba gust; uns fent la punyeta i els altres rebent els cops.
Mireu si la cosa té la seva "conya", que fins i tot el Partit Popular proclama que es tracta d'una burla a Catalunya. Dolors Montserrat deia que no ens ho mereixem - és clar que ara no sé si es referia a que ens en donaven massa o pocs (?).
Crec que la corda s'acaba i no sé si en podrem donar més, o bé ho deixarem parar. No acabo d'entendre quines són les intencions, però sí que veig que no podem quedar-nos amb els braços plegats. Al president del govern espanyol se li està acabant la poca credibilitat que li quedava, i ja es veu a venir que no hi haurà una tercera ocasió, sinó que amb vuit ja n'hi haurà hagut prou. Pitjor ja no pot ser.
Mestres protestant, estudiants reprimits per unes forces policials que et recordaven els millors anys dels "grisos", i el Pla de Bolonya entredit, no són els únics fronts del govern català, sinó que vénen a sumar-se al llarg episodi de l'Estatut impugnat i pendent de veredicte i el finançament pendent de resoldre's.
Avui el govern català ha donat a conèixer quina era la proposta del govern de Madrid, cansats de negociar sense poder avançar gens i amb la seguretat que el camí estava barrat sense voluntat espanyola de trobar-hi una solució d'acord amb l'Estatut vigent, que cal recordar que va ser votat pels parlaments català i espanyol, i referendat pel poble català.
Hem tornat a escoltar les frases de sempre, que no ens porten enlloc, i el crit d'unitat per afrontar junts el menyspreu de Madrid, un crit i unes frases que el vent s'emporta i cadascú continua pel seu camí.
L'actitud del govern és valenta, però el dubte és de si ens solucionarà res. És evident que no hi ha voluntat espanyola per tancar el tema del finançament, i arribes a pensar que en el fons hi ha gent que hi troba gust; uns fent la punyeta i els altres rebent els cops.
Mireu si la cosa té la seva "conya", que fins i tot el Partit Popular proclama que es tracta d'una burla a Catalunya. Dolors Montserrat deia que no ens ho mereixem - és clar que ara no sé si es referia a que ens en donaven massa o pocs (?).
Crec que la corda s'acaba i no sé si en podrem donar més, o bé ho deixarem parar. No acabo d'entendre quines són les intencions, però sí que veig que no podem quedar-nos amb els braços plegats. Al president del govern espanyol se li està acabant la poca credibilitat que li quedava, i ja es veu a venir que no hi haurà una tercera ocasió, sinó que amb vuit ja n'hi haurà hagut prou. Pitjor ja no pot ser.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada