dimarts, 17 de març del 2009

Canvi de parella

Digueu-me que no entenc de política ni d'estratègies, però no veig per enlloc els guanys del PSOE amb la seva aliança amb el PP, al País Basc. D'entrada el PP, a Madrid, ha rebut tot el suport dels partits nacionalistes i minoritaris, deixant al PSOE sol.
M'agradaria saber qui és l'assessor del senyor Zapatero, però tot fa pensar que els partits de l'oposició deuen estar ben contents amb ell. Qüestió de matemàtiques i d'interessos evidents. El PP tenia molt clar que la presidència del govern basc havia de deixar de ser del PNB, encara que fos donant suport al seu adversari. Aquest, per vanitat o inconsciència, ha picat, i a la primera de canvi li han girat l'esquena.
Tot i així caldrà fer un seguiment i veure què passa quan els temes a votació siguin de pes, i sobretot econòmics. A l'hora d'aprovar el pressupost es tractarà de mirar qui en dóna més i a quin preu es venen els vots. Fins ara el PNB era un aliat fix, perquè amb pocs diners (són molts menys habitants que nosaltres), el PSOE obtenia el seu suport.
Però... i si no ens fixem tant amb les sigles dels partits i més amb les persones, l'entorn, la cultura? Oi que en el cas dels municipis ens trobem pactes ben diversos? En un poble CIU i ERC fan molt bona parella i en canvi en altres llocs pots trobar combinacions del tipus ERC i PP, o bé CIU i PSC... llavors sempre diem que tot depèn de les persones, i a casa nostra en tenim un bon exemple.
Sovint jutgem el que fan al País Basc, però l'entorn no és com el nostre i per tant no podem fer servir els mateixos paràmetres... malgrat tot, ens ve de nou l'actuació del cap de llista del PSE, però probablement les diferències amb el PP no són les mateixes que trobaríem entre el PSC i el PP català.
Sigui com sigui, el futur polític està animat, i si això hi afegim el pacte financer amb el govern andalús i l'endarreriment del pacte amb nosaltres... tenim tertúlia per temps!