divendres, 28 de desembre del 2007

Indignació generalitzada

Sigui quina sigui la causa de la mort de Benazir Bhutto; fos quina fos la trajectòria política de la dirigent assassinada, només puc parlar d'indignació per l'atemptat sofert per l'exprimera ministra pakistanesa, amb resultat de mort, no només d'ella sinó de vint persones més i d'altres de ferides.
La història es repeteix, i Bhutto, que tenia la mort a prop des de que va tornar al seu país, cau víctima del terrorisme més sanguinari que no coneix fronteres, però que d'una manera cruel i constant es passeja per aquelles contrades.
No hi ha cap raó sensata que justifiqui enfrontaments fanàtics i perillosos, i encara menys cap tipus de justificació que aboni actuacions com les d'ahir a terres pakistaneses. La lluita política ha de consistir en argumentacions i propostes de govern que resultin atractives per a la ciutadania, però en cap cas s'ha d'escalfar els ànims davant el perill de perdre el control i provocar actes com el d'aquest dijous sagnant.
Els interessos més enllà dels polítics i econòmics, comporten situacions que s'allarguen en el temps i que són de difícil solució. No podem jutjar amb ulls d'Occident els problemes de l'Orient, però la injustícia d'un assassinat i el terrorisme no es justifiquen des de cap tipus de mentalitat ni cultura.
Avui em solidaritzo amb els familiars de les víctimes i reclamo el dret a la vida i criminalitzo les persones que es creuen amb el dret de decidir la vida i la mort dels altres.