No sé si heu llegit la columna de Pilar Rahola, avui a La Vanguardia. Segur que els meus amics d'ICV no els haurà agradat massa, i parlar-ne en aquest bloc em pot costar una altra amonestació. Intento ser crític amb tots els partits polítics, i evidentment totalment subjectiu. Crec que no ho hauria ni de dir, però per si de cas.
Rahola és molt contundent, però l'esperit del text el comparteixo bastant. De fet ja n'he parlat en alguna ocasió, sobretot arran de l'aproximació d'ICV al Procés Constituent de Forcades i Oliveres, però segur que no de manera tan explícita i ben escrita.
Penso que la iniciativa de Forcades i Oliveres no és la millor opció en uns moments que necessitem sumar. Algú podrà dir que no resten, sinó que complementen, que aprofundeixen en el tema social, protestant contra la deixadesa, per no dir mala intenció, que fa que la classe humil cada vegada es trobi en situació més precària. Però hi hauria moltes maneres de defensar els mateixos principis, sumant.
Rahola parla de la iniciativa d'envoltar La Caixa, el mateix dia que es demana participar a la Via Catalana. Probablement hi ha gent per a tot, però potser sí que no calia fer-ho coincidir, a no ser que tinguin la intenció de posar-se d'esquena a la cadena humana.
Coincideixo amb Pilar Rahola que posats a escollir edificis, potser n'hi havia de més encertats i que tindria més sentit amb la proposta sobiranista. És molt fàcil carregar totes les culpes a La Caixa, i decidir que són els més dolents del món. No creieu que no hi ha un component de crítica fàcil excessiu? Tot el que fa La Caixa és pervers i és culpable del sistema econòmic vigent? Segur?
ICV com el PSC té dubtes existencialistes. El que passa és que la repercussió és diferent. Que el PSC trontolli afecta molt més la política catalana que no pas que sigui ICV qui es trobi amb dificultats. Estic d'acord que ICV no sap quin missatge donar per acontentar tots els simpatitzants que els poden votar. És per això que un dia fa una passa endavant en el camp sobiranista, i l'endemà camina cap al camp social, i d'aquesta manera aprofita la imatge de Forcades i Oliveres per mantenir la seva. El problema podrà venir el dia que Forcades i Oliveres deixin de brillar i el seu projecte quedi en un no-res. No ho desitjo, però té molts números perquè així sigui.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada