Tot buscant sortir del cercle monotemàtic en què ens estem movent aquests dies, m'ha resultat difícil poder trobar una notícia del dia que sigui important i ens faci oblidar les aportacions periodístiques sobre la Via Catalana i el dret a decidir, que vénen d'Espanya amb tota la visceralitat inimaginable, amb la connivència del Partit Popular català i C's.
Una cosa és mostrar-se en desacord i combatre-ho amb arguments i força, i l'altra desdibuixar la realitat, insultar i fins i tot amenaçar. No cal dir que si ens crèiem que tot això no passaria, és que som uns il·lusos, i això encara empitjorarà. Tot plegat és una bona mostra que necessitem arguments i valentia per defensar el dret a votar que no volem ser independents, per exemple.
Com deia al començament, m'ha resultat difícil trobar una notícia més enllà del "Costa Concordia" reflotat, o l'entrada massiva de desenes de persones subsaharianes per la platja de Ceuta. M'he aturat en el rebuig del Tribunal Constitucional a la recusació del seu president, en temes relacionats amb Catalunya, donat que, una vegada nomenat president, va continuar militant al PP. Una vegada més haig de dir que la decisió pot ser molt legal, i la compatibilitat també, però èticament és reprovable.
No hi ha res a fer, però. Els catalans tenim totes les de perdre si ens limitem a seguir l'ordre constitucional que cada vegada demostra més el seu esperit impositiu, perdent tota credibilitat com a garant dels drets de les persones. Aquests drets, en tot cas, són per a unes altres persones i no per a nosaltres. O no recorden a qui varen recusar quan es debatia la constitucionalitat del nostre Estatut d'Autonomia? no creieu que el motiu era molt menor? però llavors era susceptible d'afavorir-nos. No fos cas!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada