Coneguts els resultats electorals, els partits polítics s'han posat a treballar i a definir quin ha de ser el seu paper en el nou Parlament. Coneixedors de la necessitat de pactes per poder formar govern, n'hi ha que estudien la possibilitat d'entrar en el joc, i d'altres es fan l'home (o la dona) i neguen qualsevol pacte amb la força majoritària, CIU, que té molt clar que només Mas pot ser el nou president.
Encara no han passat 48 hores des que s'han fet públics els resultats, que Joan Herrera ha demanat que cap força política d'esquerres faciliti la investidura a Mas. No sé si Herrera s'insinua com a candidat, o bé pretén reinstaurar el tripartit, que tan mal record ens ha deixat. De fet, ni sumant els 9 diputats de C's, que no se sap si es consideren de dretes o d'esquerres, i els 3 de les CUP, que acostumen a anar al seu rotllo, no aconseguirien la majoria necessària per desbancar Mas, a no sé que el PP també hi col·laborés. Tot plegat una mica complex.
Junqueras, per la seva part, s'ha mostrat obert a escoltar totes les propostes que li puguin arribar, amb un aire de més responsabilitat, convençut que té molts números perquè li toqui jugar el paper de soci de CIU, des de dins o fora del govern.
Herrera es va creure que podia ser el nou cap de l'oposició, però el PSC s'ha aguantat més del que es preveia. Convé que ho tingui present si no vol convertir-se en un partit sobrer, dins el joc parlamentari dels propers quatre anys. Junqueras i Herrera, amb els seus respectius diputats, poden desenvolupar un paper important en aquesta legislatura, sobretot si tenen clar fins on poden arribar, evitant caure en l'arrogància, ni pretendre creure's més importants del que realment són. Tinc molt clar que triomfarà qui actuï amb més intel·ligència.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada