ERC un company de viatge difícil

Intentar fer una valoració dels resultats electorals sense deixar-te portar per les teves preferències ni voluntats és molt difícil. És per això que a cada crítica o opinió hi ha una segona lectura que et fa veure la intencionalitat del narrador. Això, però, no ha de privar d'opinar i argumentar-ho. Després cadascú en fa la seva lectura i en treu les pròpies conclusions.

Penso que molts coincidirem que els resultats d'ahir varen ser sorprenents. Pocs podien imaginar que CIU tindria una davallada tan gran. Segur que hi havia qui ho desitjava i va quedar-ne molt content. El recorregut del PSC era previsible, encara que alguns creien que podia ser més accentuat.

Tampoc va sorprendre massa l'augment d'ERC. El president Mas els hi havia posat molt bé, i ho van saber aprofitar. La desaparició de SI tampoc va estranyar. La ciutadania és més intel·ligent que molts protagonistes, i els senyors López Tena i Uriel Bertran no es mereixien continuar al Parlament. Preferim uns assemblearis com les CUP, que van per lliure i que costarà que ajudin a consensuar gaire res, tal com el Parlament necessita, que no pas uns cridaners irrespectuosos que es creien els millors del món.

ICV no va aprofitar la davallada del PSC i es va quedar amb un increment moderat. Caldrà que a  Joan Herrera no li pugin els fums al cap. Les seves primeres declaracions han volgut semblar allò que no és. Només són tretze en un total de 135.

C's s'ha aprofitat millor que el PP del vot unionista, ha pogut triplicar el nombre d'escons. Tot i el seu mèrit, que no li podem negar, cal tenir present que amb xifres baixes és més fàcil multiplicar, però són sis els escons que té de més i ERC n'ha guanyat 11.

Veurem com es pot treballar amb la nova composició del Parlament. Com s'escull el nou president i com s'aproven els pressupostos. Els pactes seran claus per al desenvolupament d'aquesta legislatura, que alguns no li donen més de dos anys de vida. ERC pot ser un bon soci de CIU pel tema sobiranista, però un company de viatge difícil per al dia a dia. El PSC supera ERC en capacitat de govern i consolidació, però en aquests moments encara no sabem què volen ser de grans. Serà Navarro el dirigent que els traurà del clot o vindrà Carmen Chacón a salvar-los? Ens esperen uns mesos molt interessants. Per cert, nota alta per la participació.