Avui llegia la notícia que Rubalcaba presentarà la seva candidatura per esdevenir el nou líder del PSOE. Carmen Chacón no ho ha anunciat encara, però tots els seus moviments porten a pensar que no trigarà gaires dies a fer-ho. Suposo que això és el més normal, però no estic segur que sigui el més convenient.
Al meu entendre els partits polítics comencen la casa per la teulada. Això va per la majoria dels partits. No cal dir que l'exemple de SI és ben clar, però potser en aquest cas hi hauria algun matís que ho podria posar en dubte. Quins són els objectius de tal partit polític?
Probablement el meu desconeixement del cas em fa dir coses que no són, però algú em podria dir quina diferència hi ha entre Rubalcaba i Chacón? em refereixo, evidentment, en els seus plantejaments i objectius a aconseguir. Poso aquests dos polítics com exemple, perquè de moment és l'únic partit que té per decidir qui l'ha d'encapçalar, però el mateix podia dir fa uns mesos, d'ERC. I del PSC? Les diferències entre els quatre candidats a dirigir el PSC eren substantives? La diferència estava en si es recuperava el grup parlamentari propi?
Si bé la base de la democràcia que tenim instaurada són els partits polítics, aquests poden ser un obstacle per al sorgiment de noves idees i plantejaments. Està vist i comprovat que, a no ser que hi hagi un daltabaix, el seguidisme i obediència a l'aparell (els que tallen el bacallà dins el partit), és premiat i ofereix sortides i, sobretot, carrera política. Les veus discordants només tenen l'oportunitat, quan la cosa no rutlla, però fins i tot en aquests casos, cal fer-se amics de les persones adequades per no quedar despenjats.
Probablement sigui un il·lús, però m'agradaria pensar que és possible presentar un projecte com a base de l'aposta personal a liderar un partit polític, al marge de les simpaties, amistats i genuflexions fetes. M'imagino que hi ha un grup de persones que són el coixí necessari per avalar un projecte, i aquestes persones necessiten, a canvi, un lloc a la direcció de qualsevol sectorial.
El PSOE necessita un líder, però necessita també assentar bé què vol ser de gran. Si realment es presenta com a partit progressista, d'esquerra, convé que tingui ben clar què ha de fer per defensar una part de la població que no es veu representada per la dreta del PP. L'exemple de Zapatero no ha estat gaire clar, i per això molts votants d'esquerra varen quedar-se a casa. El PP va guanyar de llarg, però bàsicament perquè el PSOE va perdre molts vots. La feina està assegurada. L'èxit és més discutible. Renovació? més del mateix? això caldrà veure-ho sigui quina sigui la "nova" cara del PSOE.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada