dijous, 29 de desembre del 2011

Ens acostem perillosament a la fractura social

Ho estem dient des de fa molt temps, però tinc la impressió que no acabem d'entendre el perill que pot suposar per a la nostra societat la fractura social. Hem de ser conscients que cada vegada hi ha més persones que s'estan marginant i això pot provocar un camí al caos, de no retorn.
Avui la Creu Roja reclamava dramàticament redefinir les prestacions socials per evitar la marginació de les persones en atur, i que ben aviat deixaran de cobrar el subsidi d'atur o la renda mínima d'inserció. Una família que no té ingressos durant un període de temps llarg, esdevé fràgil i incapaç de subsistir. Tots plegats en som responsables i el govern de torn ha de canviar el xip i trobar solucions.
La proposta de Creu Roja és doble. Per una banda cal garantir el nivell de subsistència de totes les famílies, i al mateix temps lligar les prestacions econòmiques a treballs per a la comunitat. Cal aconseguir que tothom es senti útil, es relacioni i no entri en un cercle viciós del qual no en pugui sortir més.
L'administració pública ha de tenir un grau de sensibilitat per sobre del normal, en un moment de crisi aguda, i sobretot sabent que hi pot haver, en poc temps, fins a 300.000 persones més sense ingressos. Sentir-se útil i tenir garantida la supervivència, és un dret que cal protegir i respectar, per sobre de qualsevol altre interès.
La mesura proposada té al mateix temps un efecte important contra la picaresca d'aquelles persones que puguin estar cobrant subsidi i treballar alhora en l'economia submergida. Convocar els aturats que reben diner públic per a treballs a la societat, és una altra manera de fer justícia i evitar que paguin justos per pecadors.
Si l'administració pública és incapaç d'aplicar mesures correctores i socials, amb intel·ligència i rigor, el futur de la nostra societat està en perill, i la fractura social estarà assegurada.