Estic completament d'acord amb l'escrit de Pilar Rahola, avui a La Vanguardia, i no cal dir que m'ha fet molta gràcia llegir a l'ARA, que el jutge Eloy Velasco ha multat el diputat Milà i el fa anar a Madrid a declarar, com a testimoni dels actes del 15 de juny a les portes del Parlament. Hi ha actituds d'alguns polítics que m'avergonyeixen i entenc per què els polítics estan tan mal considerats.
Estic d'acord en què la decisió de no declarar no hauria estat la mateixa si l'agressió hagués vingut per part de l'extrema dreta. A què juguen els dos diputats d'ICV? a fer-se els simpàtics davant el 15-M, per veure si se'ls fan seus? Els actes s'han de considerar de manera diferent en funció de qui els realitza?
Jo puc entendre que tinguin més simpatia per un col·lectiu que un altre, però el que no es justifica és negar l'evidència perquè no t'interessa declarar contra ells. A més, el moviment del 15-M va tenir moments molt interessants, i fins i tot va fer reflexionar a molta gent. També és cert que no va tenir cap efecte rellevant en els resultats electorals. L'actuació davant del Parlament va ser un error. Probablement la convocatòria ja era un error, però a més s'hi va afegir persones interessades a fer mal, i a perjudicar el propi moviment de protesta.
Els demanaria coherència i rigor en la seva actuació. No cal que criminalitzin ningú, sinó explicar els fets tal com varen succeir i ja els jutjarà qui li correspongui. Negar l'evidència és una estupidesa, i això es paga. M'imagino que el viatge a Madrid no l'haurem de pagar tots nosaltres, o els militants del seu partit. Cadascú ha de responsabilitzar-se dels seus actes, i les persones públiques encara més.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada