dimarts, 6 de desembre del 2011

Constitu... què?


Avui celebrem el dia de la Constitució. Sembla ser que és com la Bíblia dels cristians, i representa que tots venerem i respectem perquè és el que ens fa forts democràticament. És la mare de totes les lleis. Aquella que no es pot modificar així com així, o sí?
Els espanyols hem d’estar orgullosos de la nostra Constitució i l’hem de respectar i obeir per sobre de qualsevol altra llei o obligació. És la llei que ens fa més grans, o... potser ens escanya? Serà que no som bons espanyols si la Constitució no ens fa girar? Perquè... aquesta Constitució defensa el dret d’autodeterminació dels pobles? No? Llavors a qui defensa?
Es tracta d’una Constitució restrictiva de drets? Si és així, per què l’hem de respectar i lloar? Si no ens fa sentir lliures, no tenim cap obligació de creure-hi. Personalment li he hagut de prometre respecte i obediència més d’una vegada, però sempre ho he fet per imperatiu legal, perquè no és la Constitució que jo voldria, aquella que ens fa lliures i per tant, més grans.
El pitjor de tot és que es tracta d’una Constitució que hi ha qui la remena al seu gust. Enguany ho han fet PSOE i PP. Una Constitució manipulable en funció del nombre de vots. És, doncs, la Constitució de la majoria, però no la de tothom. Si no és la meva, per què me la plantifiquen pels morros?
Avui no he celebrat cap festa, simplement he deixat d’anar a treballar, però ho he fet des de casa. A més, varen tenir tanta traça que la seva festa fa anar de corcoll a tot un país, perquè ha provocat que el mes de desembre sigui inhàbil amb tantes festes. Ni en això es fa respectable.