dilluns, 30 de maig del 2011

La por a la dreta

Feia dies que no escoltava Haendel, i avui he trobat el moment oportú. Haendel és més que el Messies. Precisament l'altre dia, per ràdio, i no pas un canal clàssic, comentaven que era una llàstima que tinguéssim tant sentit el Messies, que se'ns feia una mica escudella. Haendel té moltes altres peces precioses. Per exemple, avui he estat escoltant l'obra "Aci, Galatea e Polifemo" amb l'Emma Kirkby de solista, i la London Baroque Orquestra dirigida per Charles Medlam. Us la recomano.
Tot i que hi estava molt atent, he aprofitat l'avinentesa per llegir la premsa del dia i... he trobat una notícia que es repetia molt. Jo l'he anomenat "la por a la dreta". És una por que no sé ben bé si és real ni perquè afloreix, ni ben bé perquè ens la volen posar al cos.
Des de sempre he sentit a dir que el PSC i les esquerres en general, eren municipalistes, tenien aquesta base. De fet és cert que la majoria de les ciutats grans, per no dir totes, han estat fins ara governades pel PSC, en coalició amb ICV i també ERC. Que consti que ni a Vic ni a Arenys han tingut gaire protagonisme, però deixem-ho amb allò de les ciutats importants.
Aquesta vegada, però, CIU ha fet un salt important i ha entrat amb força a moltes de les grans ciutats. Una força que en la majoria de les vegades no els permet governar amb majoria, i aquí crec que rau el problema. Els resultats de les eleccions municipals han configurat una majoria de CIU, a vegades pels pèls, però no suficient per deixar arraconat el PSC. A més ha coincidit amb una davallada d'ERC que no li ha permès canviar de soci, després que se li hagi dit que el pacte amb el PSC l'ha portat a perdre.
La possibilitat d'un pacte amb el PP, fa aparèixer molts dimonis, perquè durant molts anys hem vist el PP com el senyal equívoc de l'anti Catalunya. De fet s'ho han guanyat força a pols, i a més ara han vingut amb un discurs ratllant la xenofòbia (i no penso només en Badalona), de manera que pensar amb l'aliança t'agafen unes pessigolles estranyes. Però si parles de la sociovergència, també s'alcen veus escandalitzades, sobretot a ciutats on fins ara han governat els mateixos.
Estem una mica en un atzucac, i CIU es pot trobar que la seva victòria resulti amargant. Però... l'objectiu és crear governs forts per fer front la crisi que encara durarà uns quants anys, oi? Doncs potser ens podríem oblidar una mica de les ideologies, a nivell local, en un moment que no es podran prendre grans decisions. Dediquem els nostres esforços per assegurar un bon equip sigui quina sigui la ideologia. Ens calen uns pactes de govern entre persones treballadores, transparents i que comptin amb els vilatans i vilatanes durant els quatre anys. Si s'aconsegueix això... més que bé.
A partir d'aquí, que cadascú es fixi en el seu municipi i en tregui conclusions.