Som grans i estem acostumats a tota mena de discursos en èpoques electorals. No ens poden venir de nou segons quines afirmacions, ni tampoc pensar que qui les fa sigui tan malvat com pugui semblar. A fi de comptes estan en campanya i busquen la notícia a la premsa, sortir a primera pàgina dels diaris.
Malgrat això, és bo que recordem als polítics que el millor que poden fer per a la societat que diuen servir, és donar bon exemple i procurar cohesionar la població perquè la seva vida sigui més tranquil·la i amable. Sembrar la discòrdia només porta problemes que no beneficien ningú, ni tan sols ells mateixos.
No sé si el PP català va aprendre la lliçó ara fa quatre anys, en veure com la PxC del vigatà (i això em fa molta vergonya) Josep Anglada entrava als consistoris amb un discurs bàsicament i, jo diria, exclusivament xenòfob, que ara vol arraconar-lo assumint el mateix discurs per guanyar posicions i no quedar com un partit residual, sense poder jugar cap paper als municipis catalans.
El senyor Fernández Díaz, alcaldable per al PP a Barcelona, vol guanyar protagonisme en aquesta campanya en què totes les mirades barcelonines estan posades en el tàndem Trias-Hereu. Sembla voler segui l'exemple del seu col·lega de partit, a Badalona, i basar el seu discurs en la problemàtica de la immigració. Com si nosaltres no tinguéssim altres problemes a resoldre i haguéssim de carregar els neulers als nouvinguts.
Les paraules del candidat popular no poden passar desapercebudes i només poden provocar el nostre rebuig i fàstic i desitjar que la societat que les escolta li resulti hostil i no li comporti cap benefici, ans el contrari. Que les seves paraules l'enterrin en el fang que vol crear i no el deixin assaborir el gust de l'èxit.
Si ara rebutja els nouvinguts perquè ens porten la pesta, quin serà el següent pas? culpar els pobres perquè embruten l'espai i propietats dels rics? es considera potser el senyor del PP una raça superior a la dels altres? Que em perdoni el senyor Fernández Díaz, però a mi mai em tindrà al seu costat, si el camí que segueix és el que ens presenta aquests dies. Per a mi serà sempre un polític de tercera, incapaç de generar cap tipus d'il·lusió ni d'esperança.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada