divendres, 4 de març del 2011

Sis i amb il·lusió

Els processos electorals són un fre a l'activitat pública de l'administració, la qual cosa no vol pas dir que s'hagin d'eliminar, però sí que convé tenir-ho en compte i en la mesura del que sigui possible, controlar que el fre no sigui massa dràstic. Perquè la vida continua i les necessitats de govern també. Probablement és l'actitud i predisposició, i potser també el temps que es dedica a preparar tot el procés electoral, el que frena la dinàmica pròpia de la gestió administrativa.
La fluctuació política i les expectatives del canvi actuen de manera contrària al que probablement seria desitjable, i és que els mandats electorals fossin un xic més llargs. Sense que pugui semblar una exageració, els anys electorals són anys a mig gas, de manera que cada quatre anys, n'hi ha tres d'aprofitables i un d'escapçat, tant si hi ha canvi de color polític com no.
Quatre anys no són suficients per a l'execució i assentament dels projectes que es volen portar a terme, la qual cosa fa que sovint s'accelerin els processos i llavors surtin els bunyols. La proposta que jo faria seria l'establiment de mandats de 6 anys, per la qual cosa en tindríem cinc de sencers, que donaria més marge per als grans projectes i reformes.
No hi ha dubte que mirat des de l'oposició, sis anys poden semblar massa temps d'estar fiscalitzant l'obra de govern, sense poder intervenir directament. Potser llavors seria el moment de canviar de tàctica i permetre que l'oposició tingui més protagonisme. Això, però és molt fàcil de dir i molt difícil de portar a terme.
Arenys té una gran experiència en els canvis de govern, i no sé si això continuarà d'aquesta manera. Tot i així seria bo que aquesta experiència es fes notar i s'aprofités per no caure en el mateix error cada quatre anys. Aspirar a tenir un govern de majoria absoluta, és avui dia a la nostra població un somni, la qual cosa ens hauria de predisposar al pacte, sense que aquest suposi dolor ni renúncies que perjudiquin l'obra de govern.
Vull pensar que les persones que decideixen presentar-se a les eleccions municipals, ho viuen amb il·lusió. Si no fos així seria força traumàtic per a la persona i perillós per als vilatans. Partint de la base que tenim il·lusió, no seré jo qui els desanimi, però sí que convé tocar de peus a terra i com a mínim, si no es té el coneixement, venir amb moltes ganes d'aprendre què és l'administració pública i com funciona, per després intentar millorar-la.
L'administració és com la parella que estimes tal com és i no com voldries que fos. Això no treu que amb predisposició i enginy, aconsegueixis un bon funcionament de parella, i en puguis treure bons resultats. No pensem que amb quatre dies ho canviarem tot, sobretot si desconeixem el sistema, però no ens aturem al primer obstacle, perquè quatre anys passen volant. I un possible obstacle és la crítica que reps, a no ser que ho sàpigues convertir en una oportunitat.