dijous, 10 de març del 2011

Ens trobem com el primer dia

Mentre ens barallem si TV3 s'ha de poder veure a València o no, a l'altra riba del Mediterrani el dictador Gaddafi està bombardejant la seva població. No és que no consideri important que els valencians puguin veure TV3 i la televisió que més els plagui, sinó que resulta banal la seva discussió. Aquesta capacitat de girar l'atenció cap a problemes menors, ens fa més insensibles al sofriment de la gent.
Més d'una vegada se m'ha escapat a dir que a Arenys es pateix més per salvar un arbre que no pas una persona. Fixeu-vos quanta gent s'escandalitza perquè s'ha tallat un arbre i que pocs són els que perden el son per uns arenyencs que no tenen diners per pagar el lloguer del pis. És una aberració de la sensibilitat humana.
Hem perdut el respecte a les persones, no només aquelles persones incíviques amb qui ens podem creuar pel carrer, sinó també les persones que ens considerem normals. La facilitat amb què jutgem els altres, sobretot si no pensen com nosaltres, és alarmant. La freqüència amb què es menteix per calumniar els que no ens agraden, també és rellevant.
Sovint el causant d'aquesta actitud prepotent i autosuficient, és la pròpia necessitat d'assegurar el lloc que ocupem, a la família, al treball, amb els amics. La inseguretat i sobretot la ignorància són molt perilloses, perquè provoquen actuacions no desitjades. És per això que quan s'exerceixen responsabilitats socials o polítiques, és tan important mirar bé els passos que fem, perquè el dubte o el desconeixement ens poden fer actuar de manera diferent a la que voldríem.
Avui pensava que hi ha persones que poden passar anys en un entorn determinat, i desconèixer la realitat com el primer dia. La capacitat de l'esponja d'absorció, no sempre la desenvolupem prou bé, si no és que ho fem en sentit negatiu, és a dir, deixant eixut el nostre entorn.
Marxaré amb la sensació que hi ha qui no ha entès res de res. Algú que està com el primer dia, esperant que les coses es resolguin soles, o a la manera que un vol, com si el món girés al seu voltant. Quan això passa amb gent amb responsabilitat, les conseqüències arriben a més gent, i la repercussió pot ser greu.
No sé si continuarem discutint si TV3 s'ha de poder veure a València; si Laporta ha de ser parlamentari no adscrit o ja es pot posar dins el grup parlamentari d'ERC; si l'àrbitre suís va fer bé o no d'expulsar el jugador de l'Arsenal, o bé ens preocuparem per si es troba una solució al nord d'Àfrica.

1 comentari:

Jaume ha dit...

Marxaràs?, no et presentaràs de nou?
Llàstima, encara que és fàcil dir-ho de fora estant. Arenys, la política, necessita de persones valentes i amb esperit. Sobretot en èpoques com les que estem vivint. Si realment deixes la política municipal espero que sigui per bé. Que tinguis sort tu i la teva família.