dilluns, 14 de març del 2011

Ganduleria intrínseca

Encara que no vulguis, passejant per la Riera o simplement anant de casa a l'ajuntament, et trobes a persones que et fan comentaris, et demanen si pots solucionar un problema, també t'animen... de fet no passes desapercebut. Això té els seus inconvenients, però no ha de preocupar a ningú si la consciència està tranquil·la, i això només passa quan ets conscient que fas més del que podries, encara que quedis curt.
El pitjor que em passa és quan em fan comentaris sobre persones a qui no veuen treballar, sinó perdent el temps fent petar la xerrada, fumant o bevent una gerra de cervesa... en hores de treball, en hores on la resta de persones treballen, però que sembla que no va amb ells.
Avui m'hi he trobat, i ja dic que no és la primera vegada. Hi ha gent que no té escrúpols i es pensa que la imatge no té importància, i en té. Sigui quin sigui el nostre rol, amb més o menys influència, el que fem o deixem de fer és important, i ens hauria de preocupar que els altres puguin sentir-se decebuts de nosaltres, no pas perquè no puguem fer, sinó perquè no ho vulguem, no hi lluitem prou.
Deia que avui m'hi he trobat i m'han fet memòria de molts moments en què em parlaven d'aquell i l'altre, com perdien el temps anant a buscar el diari, parlant amb el veí, i deixant de fer la feina, i tot plegat et fa sentir impotent, i incapaç de donar una resposta mínimament creïble, convincent. Avui tampoc he pogut respondre, tan sols una apujada d'espatlles i una ganyota... I quan penso que hi tornen...