Aquests dies tota l'atenció política de casa nostra està dirigida al Parlament català que s'ha constituït sota la presidència, per primera vegada, d'una dona. Una composició més o menys equitativa, no pas per casualitat sinó perquè existeixen les quotes. El següent pas és el nomenament del president del Govern de la Generalitat que, tret de grans sorpreses, recaurà en la persona d'Artur Mas, en primera o segona convocatòria.
Tot fa pensar que caldrà una segona votació per poder ser nomenat president del govern, amb la col·laboració d'algun dels partits de l'oposició. Aquests primers dies ja es poden observar moviments i decisions que poden il·lustrar els pactes que podrem trobar-nos durant la legislatura.
Tal com jo ho estic veient, penso que el PSC no entrarà en la pugna de les coalicions puntuals, sinó que més aviat seran el PP per una banda, i ERC i ICV per l'altra. El primer exemple l'hem tingut a l'hora de decidir els membres de la Mesa en que CIU s'ha decantat pel PP a qui, fins i tot, li ha ofert la primera secretaria.
Una de les incògnites és saber el paper que jugarà el sobiranisme en les intervencions parlamentàries dels diferents grups. D'entrada el PP ha demanat explícitament a CIU que aparqui el tema i en canvi Solidaritat per a la Independència li ha reclamat que es definís independentista.
Avui llegia el diari i parlava de serietat. Ho deia com si fos una necessitat després de viure a xauxa. Es referia al PSC com si després d'haver conviscut de la mala manera amb ERC i ICV, s'ho prengués seriosament i s'acostés a CIU, o encara més, com si tractés CIU, PSC i PP de partits seriosos i deixés els altres en un altre estat.
Hi ha força gent que ha vist, en el tripartit, un PSC amb aptituds, però sotmès per les innocentades d'ERC i ICV. Com si el PSC no pogués fer bé la feina per la dependència del pacte amb els altres socis. Aquesta idea no lliuraria de culpa al PSC, sinó que en tot cas l'explicaria.
La història alliçona i segur que l'experiència viscuda pel tripartit al govern de la Generalitat no passarà desapercebuda, sinó que a més d'un tripartit farà reflexionar, i qui sap si hi haurà qui provarà de canviar la sort abans no sigui massa tard. La responsabilitat compartida és molt dura i no sempre es pot aguantar, sense que algú defalleixi.
Seguirem les notícies i comprovarem si és dijous quan Mas és proclamat president de la Generalitat, amb la contribució del PSC i PP, o bé s'hi afegeix algun dels partits més petits.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada