dijous, 30 de desembre del 2010

Una jornada particular

Avui ens hem agafat el dia lliure per desconnectar de tot allò que ens lliga dia rere dia. De fet la darrera vegada va ser a finals de juliol, i ens semblava que ja tocava. L'objectiu d'avui era sortir al matí d'Arenys sense endur-nos res de feina ni obligacions (amb una petita llicència: el mòbil connectat). La destinació: la costa brava, i més concretament, Calella de Palafrugell.
Feia temps que no hi havia anat i tampoc em vaig preparar el camí, per la qual cosa segur que hem fet més volta del compte, però anàvem molt relaxats i sense cap pressa. M'he adonat del tram d'obra parada en el desdoblament de la carretera nacional i voldria saber si tinc ben entès que finalment es reprendran els treballs. Contràriament m'ha sorprès el tram desdoblat que existeix des de la nacional fins a Santa Cristina d'Aro, em sembla que no hi havia passat encara.
Calella de Palafrugell m'agrada, sobretot ara que no hi ha gairebé ningú. No és que em molesti la gent, però les aglomeracions sí. Avui regnava la pau i tranquil·litat. Podies escoltar nítidament la remor de les onades batent contra les roques. L'aigua era clara i el dia gris. A mi no m'agrada el sol en excés, i els dies més bonics són per a mi aquells que el sol en tot cas hi és d'esquitllada. Els núvols dibuixen unes figures molt interessants.
Érem una família normal! ja no ho recordava. Tots quatre sols, cadascú expressant-se tal com és i en família. No us sorprengui. Això no és habitual.
Abans de dinar hem caminat fins a Llafranc, pel camí de ronda. Allà era pràcticament un desert. Amb prou feines un restaurant obert per servir un aperitiu, i uns veïns que endreçaven el seu local, potser per obrir la nit de revetlla.
De retorn a Calella, hem dinat. Prou bé. I de tornada hem fet una visita als diorames de Solius. La família no hi havia estat mai. I arribant a casa, després d'una parada per comprar reserves pels propers dies, hem recuperat les notícies, de la premsa que al matí no havíem dedicat temps, i a Internet de què havia passat durant el dia. El que havia succeït a l'ajuntament ja m'havia anat arribant al mòbil. Confesso la meva debilitat: no puc desconnectar del tot.
Sembla que les reaccions a la decisió de Mascarell han afluixat i la situació es va normalitzant. Tot i així, m'ha sobtat l'esverament del diputat i amic Manuel Mas (exalcalde de Mataró), segons he pogut llegir a Internet. Jo també penso que el PSC necessita asserenar-se. Crec que s'ha de re-ubicar. Però de tot això en parlarem més endavant... ara cal acabar el dia relaxadament, tal com l'hem començat.