Resulta curiós observar com es parla de la sociovergència, amb quin respecte, i m'atreveixo a dir "por". Els partits que han votat contra la investidura del president Mas en parlen amb desencís, alguns haurien volgut ser els corresponsables de la seva investidura. Però no són només aquests partits polítics els que en fan lleig de la sociovergència, sinó que fins i tot CIU i el PSC sembla com si en volguessin fugir.
No estem parlant d'una paraula nova, ni que aquesta sigui la primera vegada que se'n parli després d'uns resultats electorals. A les municipals, on hi ha més diversitat de pactes, la sociovergència sempre ha cridat l'atenció. Se n'ha parlat entre partits polítics, però també a la societat civil. A Ciutadans pel canvi, també ha fet por, i només s'ha vist com a sortida el pacte que fins ara ha governat la Generalitat.
Quin és l'atractiu de la sociovergència? Llegint els diaris d'aquests dies els opinadors li donen el significat de centralitat, d'absència de risc, contrastant amb posicionaments més radicals, com pot ser el PP, escorat a la dreta i anticatalanista, o bé ERC i SI amb posicionaments independentistes.
Si fem cas als comentaris periodístics estaríem dient que avui el que marca el rumb de la política catalana és la tranquil·litat i el seny, i s'ha deixat de banda la rauxa. En uns moments de crisi econòmica, sacrifiquem els ideals nacionalistes i independentistes, per sumar esforços i resoldre la situació econòmica. Vull pensar que ERC i ICV ho poden entendre, encara que no els pugui agradar, i que SI ho rebutgi atès que l'únic missatge que saben expressar és la independència. No queda tan clara la posició de PP i C's, a no ser que certifiquem que el seu posicionament és tan anticatalanista que preval a qualsevol interès per a la situació econòmica del país.
CIU i PSC ens han remarcat que el pacte en la investidura no era un pacte de legislatura, sinó que cadascú continuaria el seu camí, però no sé si ho han dit perquè ho tenen clar, o per la por que fa la sociovergència entre la classe política. Seria aquesta una bona estratègia per al nostre país?
Personalment no em fa por i sempre he defensat que es cosa de les persones. A vegades resulta més difícil entendre't amb un de la mateixa corda que no pas d'un altre color. Fins i tot partits amb missatges semblants poden acabar enfrontats, quan les persones que els integren no tenen 'feeling'. És per això que a segons quins llocs pot haver funcionat bé el Tripartit, i en altres llocs això no ha estat possible. És per això que a segons quins municipis la sociovergència era viable i en altres no hi havia manera de que pogués funcionar. El temps ho cura tot i allò que era contraproduent, pot acabar essent recomanable.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada