dimarts, 14 de desembre del 2010

Al cap del dia

Avui és d'aquells dies que costa trobar-hi rèdits. M'he passat una bona part del dia a la carretera, dues vegades a Vic i dues a Barcelona, i a tot això cal afegir-hi quatre hores a l'hospital, esperant. He pogut, això sí, llegir el diari més a fons, no només les notícies sinó també els articles. ARA té uns bons articulistes.
He assistit a la reunió de la Coordinadora de Ciutadans pel Canvi, però estava tant cansat que només he pogut escoltar i no he fet cap intervenció. El primer punt de l'ordre del dia era analitzar els resultats electorals, i com a segon hem parlat del paper de la nostra entitat en aquesta nova situació. El tema té molt de suc i convida a parlar-ne extensament.
Algú ha comentat que ahir, a l'entrevista de Carod-Rovira a l'Àgora, ens va mencionar. A mi també em va cridar l'atenció. És ben curiós com a la vida no saps de qui refiar-te o amb qui confiar... Montilla va tenir molt clar que no volia concórrer a les eleccions amb nosaltres. No sé si pensava com en Puigcercós que li podíem fer perdre vots. Més? Vàrem signar un acord...
Herrera ja ha respost a Carod sobre la seva proposta de plataforma catalanista d'esquerra. Penso que moviments d'aquests no acostumen a sortir de partits consolidats, amb més o menys projecció. Una plataforma com CpC?
Berlusconi ha guanyat, a cop de talonari, la moció de censura. Estem parlant de democràcia representativa o dictadura del poder del diner? Si en democràcia poden passar coses com a Itàlia, és que el model no és perfecte. Alguna cosa falla. La corrupció hi té cabuda, i al nostre país en tenim proves.
Ha estat un dia d'idees disperses, que han vingut a batzegades. Com a l'escrit d'avui. Això no vol dir que no tinguin importància. Aquests dies veurem més declaracions i tothom anirà clavant cops d'espatlla per fer-se lloc. Ningú es voldrà quedar com un quadre, però qui serà l'últim?