divendres, 3 de desembre del 2010

El Tripartit, tants caps i tants barrets

En l'anàlisi que es fa de la derrota dels partits que configuraven el govern hi cap bastant tot, i com sempre és allò que de l'arbre caigut tothom en fa llenya. Malgrat tot és interessant estudiar què s'ha fet malament i, sobretot, no oblidar-se que s'han fet coses bé. No es pot negar que en certs camps s'ha avançat molt i potser ha fallat més en la comunicació, en fer-ho veure a la ciutadania.
La consellera de sanitat en funcions, Marina Geli, deia que els ha faltat cohesionar el govern. És cert que la impressió que donava és que cadascú anava a la seva, i no em ve de nou. És difícil actuar de manera homogènia quan tothom vol defensar el seu grup polític per sobre del treball de govern. L'ànsia per quedar més bé que l'altre ha fet que la gestió del govern es mostrés desigual, i els seus consellers fossin massa protagonistes de l'obra de govern, per sobre dels mateixos resultats.
Hi ha polítics que estan més pendents de les properes eleccions que no pas del treball que tenen assignat. Estan obsessionats en posar-se medalles, en realitzar actuacions que destaquin i que els puguin fer lloances, abans d'assegurar que la feina està ben feta i, sobretot, abans d'anar junts amb la resta del govern, de fer pinya. No tothom està disposat a sacrificar-se, si això no ho pot veure la ciutadania.
Aquesta obsessió per mantenir-se en el poder és el que malmet totes les relacions dins el món de la política, i creix quan el govern és compartit per més d'un grup polític. No és estranya la malfiança de molts quan veus el comportament d'uns quants. Malgrat tot continuo defensant que hi ha polítics que són honestos amb la seva feina i que s'han cregut de veritat que estan al servei del poble que els ha escollit, i que la seva gestió no és permanent, sinó transitòria. 
És dur haver d'acceptar que tots som corresponsables d'una mala gestió, encara que particularment ho haguéssim fet d'una altra manera. Per això és tan important el diàleg intern i minimitzar el fals protagonisme, aquell orgull en excés, aquella prepotència que a vegades discorre.
Crec sincerament que els partits polítics han d'aturar-se a pensar en què han fallat; acceptar els errors comesos, i procurar no tornar-hi a caure. I el meu consell és que al marge de l'estratègia i de treballar bé els objectius a assolir, que ho acompanyin amb una bona dosi d'humilitat, d'esperit de servei i sacrifici. Que deixin l'orgull a casa i surtin a la plaça a treballar.

1 comentari:

Xavier Pastor / Politòleg i expert i professor de Resolució de Conflictes ha dit...

Sobre aquest tema teniu un esplèndid treball a la biblioteca de la Facultat de Comunicació de la Universitat Ramon Llull sota el títol: "Els principals conflictes públics del Govern d'esquerres i catalanista a la Generalitat de Catalunya presidit per Pasqual Maragall, 2003-2006"
Salutacions