Avui que hem acomiadat en Manel Calvo, ha estat un parèntesi en el treball diari d’aquesta campanya electoral. Personalment no he tingut ganes de demanar el vot, ni d’exposar el programa que defensem i amb el que crec, ni cap altra de les accions que hem anat duent a terme.
També ha servit per reflexionar sobre la feina feta, i analitzar cada moviment, cada paraula, cada acció, i trobar-hi sentit. Avui ha estat un dia de reflexió avançat, no pas per decidir el vot sinó per valorar el que hem estat fent, i el que volem acabar de fer.
He intentat llegir el diari, ometent tota la informació electoral. Ha estat difícil, perquè de manera directa o més dissimulada, bona part de les pàgines parlen del mateix. Parlen de promeses, algunes d’elles prou sentides, però també hi ha declaracions que m’espanten. No sé si us hi heu fixat, però, en aquesta campanya hi ha hagut moments que s’ha fregat el racisme, ja sigui situant la violència com a resultat de la immigració, o bé defensant un mínim de deu anys per poder accedir a un pis protegit.
També a Arenys, en el primer debat de precampanya, vaig poder escoltar algunes afirmacions que em feien mal a les orelles. La gent “fina” no acostuma a desbarrar grollerament, però al seu lloc utilitza frases que tenen un tall molt fi. Aquestes a mi em preocupen més que les altres.
Pensant, pensant he aterrat a Arenys, i he valorat la feina feta per totes les formacions que aspiren a governar la vila. Penso que la situació actual d’Arenys ha fet prendre més seriosament la campanya cap al govern. Ara fa quatre anys hi va haver algun grup que, al meu entendre, anaven massa refiats, i no s’ho varen prendre a la valenta. Qui ho va fer, va obtenir rèdit. Ara, l’experiència ha comptat i hi ha qui no vol perdre pistonada.
Demà, continuarem la feina començada, i procurarem convèncer els electors que cal un canvi a Arenys, i que aquest canvi el volem liderar nosaltres, el grup del PSC.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada