dimarts, 1 de maig del 2007

Debat pre-electoral a Arenys de Mar

Aquest divendres, organitzat pel Grup de Debat i Tertúlia d’Arenys de Mar, tindrà lloc una taula rodona amb la participació dels set alcaldables de la vila. Per ser més precisos, sis alcadables i una alcaldable. Tal com va passar ara fa quatre anys, el Grup de Debat i Tertúlia inicia els debats públics amb els alcaldables, per ajudar a conèixer quins són els seus projectes i línies programàtiques.
A diferència de l’any 2003, en què es va tractar monogràficament “la participació ciutadana”, enguany el debat és més obert i cada candidat podrà centrar la seva intervenció en el tema que més prioritzi, i per acabar hi haurà un bombardeig de preguntes amb resposta ràpida.
Recordo, i ho he comentat en més d’una ocasió en aquest blog, que l’any 2003 tots els candidats varen cantar meravelles de la participació i varen prometre grans avenços.
El més evident i concret eren els pressupostos participatius que ens prometia l’alcaldable pel PP, la senyora Rosa Zaragoza, que tot i haver governat en coalició amb CIU, no ha fet cap pas al respecte. Això em fa pensar que potser tampoc podrem esperar grans solucions a les promeses que de ben segur ens faran, sobretot, i per experiència, les dels partits que durant quatre anys podien haver-ho demostrat.
De les set persones que encapçalen les set opcions d’Arenys de Mar, només n’hi ha tres que repeteixen, precisament els candidats dels dos partits que durant aquests quatre anys han governat: Rosa Zaragoza i Miquel Rubirola, i Joaquim Ponsarnau. També és cert que tres alcaldables més, ja formaven part de les llistes del 2003: Ramon Vinyes, Lluís Blanchar i Oriol Ferran, dels quals els dos primers han sigut regidors. De fet, doncs, només hi ha un que s’estrena: Xurde Rocamundi, que intentarà aprofitar l’entrada de tres parlamentaris del seu partit, per obrir un forat a Arenys de Mar.
Tot i ser amant d’aquests debats, sempre em queda aquell regust de no ser capaç de discernir entre allò que és real del que és fictici, de tot el que em poden explicar els ponents. Una persona em comentava que en campanya electoral, i jo gairebé diria sempre, els polítics es converteixen en venedors d’intangibles. I no és fàcil.
Veurem com es mou cadascú en aquest debat, i seguirem atents a tots els actes que tindran lloc fins al 27 de maig.