dimarts, 1 de març de 2016

El canvi que tant reclamem no arriba

Al llarg del dia escoltem frases que hauríem de ser capaços d'interioritzar. ¿No us ha passat alguna vegada que algú us hagi comentat alguna experiència o reflexió i que a partir de llavors hi penseu i empreu sovint? Tenir la capacitat de retenir dites i comentaris dels altres és un bon exercici d'aprenentatge per a la vida.
Si us hi fixeu acostumem a inventar poc i més aviat ens movem al voltant de frases fetes, afirmacions repetides i reiteracions. De la mateixa manera que quan ens expressem ho fem amb un vocabulari força escàs, també les reaccions acostumen a ser bastant sempre les mateixes.
Si quan llegim enriquim el nostre vocabulari, també escoltant els altres eixamplem el ventall de reaccions i respostes, i també el nostre camp d'aportacions al nostre entorn. I tot això a què ve?
L'oratòria dels nostres polítics és pobre i avorrida. Probablement és l'expressió de la realitat del nostre país. Ens queixem sovint de la mediocritat dels nostres governants, però malgrat això no aconseguim canviar-ho. 
Avui Pedro Sánchez s'ha esforçat per convèncer els diputats i diputades del Congrés que ell era la millor opció al canvi que necessita Espanya, després de quatre anys de majoria absoluta sense resultats esperançadors més enllà dels que aporta el cicle econòmic. Pedro Sánchez s'hi ha esforçat, però el seu discurs ha estat un clam al desert. La resposta dels altres grups ja està anunciada, digués el que digués. Pedro Sánchez no tenia alternativa. Els partits polítics s'havien sentenciat abans de començar a parlar.
Potser se m'ha escapat i serà culpa meva, però les seves paraules no m'han aportat res de nou, ni tampoc espero rebre cap novetat dels altres grups. És per això que molta gent creu que hi ha 350 persones perdent el temps i els calers, i es consideren desafectats de la política. Si no canviem el discurs, però sobretot l'actitud, no hi ha res a fer. El canvi no es produirà mai.