Amb el reguitzell de casos de corrupció i les corresponents declaracions i judicis que se'n deriven ens adonem clarament que la Justícia no té res a veure amb la moral. Escoltant les declaracions del cunyat del rei, el senyor Urdangarin constates quanta immoralitat hi ha en aquest món i quina justícia es practica.
No és el cas d'Urdangarin un cas aïllat, sinó que en trobem molts d'altres, i és per això que quan et diuen que han condemnat un pobre desgraciat a quatre anys i sis mesos de presó per haver robat vint euros, i veus de quina manera viuen persones com Millet i Montull, per posar un parell d'exemples, t'entra molta ràbia i t'adones de la immoralitat que ens envolta.
Estic convençut que jo no serviria per exercir de jutge, ja que sentint l'Urdangarin com s'excusa de tot allò que li treuen en cara, pararia el judici i l'engarjolaria instantàniament. Això no seria impartir justícia, sinó moure't per racionalitat i pressió moral.
Potser la pràctica d'aquesta justícia és la garantia de l'estat democràtic, però al meu entendre és una desgràcia del sistema. Vivim moltes contradiccions perquè ens preocupen més aquells desgraciats, que probablement no han tingut gaires oportunitats per viure millor, que no pas els grans delinqüents de corbata i coll alt. Ambdós prostitueixen el sistema i la nostra vida en societat, però aquests últims han pogut escollir com volien viure hi han optat per la corrupció, i per a mi això és molt més greu, perquè és immoral.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada