dissabte, 5 de març de 2016

De la supèrbia a la humilitat

Podríem pensar que amb la petició de Rajoy a Sánchez perquè el deixi governar, hauríem passat d'una situació de supèrbia màxima, amb la majoria absoluta, a la humilitat del que no ho pot fer sol. Ens equivocaríem i segur que tots en som conscients.
Rajoy continua superb i creient que és l'única persona que pot governar Espanya, perquè considera que això és el que vol la majoria. El fet que el seu partit hagi estat el més votat no significa que sigui la majoria. Qui suma més són la resta de partits elegits.
Encara que la frase pugui semblar massa evident, és un fet que no s'interpreta d'aquesta manera i, quan convé, es continua pensant en clau presidencialista, quan el nostre sistema electoral no ho és. Potser hauríem de canviar-lo, perquè està vist que no sabem dialogar, i sense diàleg només és possible la majoria absoluta, és a dir, els fets consumats.
Parlen i aproven lleis de bon govern, transparència i accés a la informació, amb una defensa de la participació de la ciutadania, i són incapaços de dialogar i pactar, que comporta petites renúncies, entre els partits que ens volen governar.
Rajoy no pararà de fer el ridícul, perquè és massa orgullós i incapaç d'admetre que la seva oportunitat de dirigir un país democràticament i pensant en la gent ja ha passat. Que no ens caigui, però, la torna, que acostuma a ser pitjor. Que no ens caigui Rivera.