Les dificultats polítiques dels presidents Mas i Rajoy no haurien d'amagar tot el que es va descobrint de presumptes corrupcions com per exemple la possible implicació de l'alcaldessa Rita Barberá en el cas Urdangarín. Ja sé que la preocupació rau en com podrem sortir-nos de la situació econòmica tan crítica, però no podem oblidar qui ha estat governant sota la sospita del delicte de corrupció, conformant un país sense credibilitat. Així ens va.
Avui sortia la notícia de dos cessaments del president valencià Alberto Fabra, per la seva imputació en més casos de corrupció, i que amb l'actual president sembla ser que no s'ho passen tan bé, com amb en Zaplana o en Camps. Rita Barberà que lluita per veure qui està més vegades imputat, pot ser molt bé que passi la resta de la seva vida gaudint de total impunitat malgrat els molts càrrecs que se li pressuposen. Aconseguirà Alberto Fabra fer cau i net a la 'comunitat valenciana', com volen que l'anomenem?
La premsa es feia ressò de les declaracions que varen fer els dos economistes que ahir van participar al programa 'Singulars' del Canal 33. Sobretot d'Edward Hugh, quan va dir que Catalunya serà intervinguda per l'Estat espanyol el mes de novembre. Un economista que té el mal costum d'encertar allò que prediu, per la qual cosa més d'un es va posar a tremolar.
I entretant el gran ministre d'Interior, el català Jorge Fernández Díaz, es va entretenint amb les notícies que apareixen a la premsa sobre ETA, i sinó amb els col·lectius de víctimes del terrorisme. És com un nen amb una joguina que li va gran. L'havien de premiar per haver estat tan obedient i li varen fotre la p... de donar-li el ministeri d'Interior. Tan bé que li hauria anat un ministeri sense cartera. Jorge Fernández és la quota catalana al govern de Madrid. Perquè no sigui dit.
Com voleu que no estiguem farts de tanta política mediocre? com voleu que no ens indignem? ahir va fer un any de la moguda coneguda per 15M, una moguda d'indignats, que malgrat Sebastià Serrano prediqui que és un estat temporal, venim arrossegant des de fa un any, i no sabem veure el final del túnel. Perquè aquella llum que veiem, com diu Sebastià Alzamora, és un camió que s'acosta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada