dimarts, 15 de maig del 2012

Mas els dimarts i Rajoy els divendres, i l'Estanis?

Els divendres el misteri de dolor, però els dimarts també. Els catalans som més macos que els altres. Si Espanya ens retalla els divendres, nosaltres també tenim sessió els dimarts, i el que sobra ens ho prenen perquè es puguin pagar els PER andalusos o l'AVE de Badajoz.
Mentre Hollande se'n va a Berlín a comentar a la Merkel que això de l'austeritat està molt bé, però que ja estem asfixiats i que perilla la subsistència, nosaltres, els catalans, rebem una notícia més d'aquelles que tan acostumats hi estem: més retallades, més austeritat.
Avui parlaven d'indignació i jo ho feia al post d'ahir, però no és estrany que sigui la paraula de moda i el sentiment que pateix bona part de les persones. El moviment del 15M celebra l'aniversari de la primera demostració explícita de la seva indignació, mentre un parell de xoriços es neguen a declarar davant del jutge. Fins i tot hi ha qui es pot permetre el luxe de menystenir un jutge, i no li passa res. Que no ho faci segons qui, que se li haurà acabat l'existència. Per què serà que recordo tan sovint el qui fou alcalde de Jerez, el senyor Pedro Pacheco?
Si senyors, el president Mas ens retalla els dimarts i el president Rajoy ho fa els divendres, i jo em pregunto... i el meu alcalde què em retallarà? retallar, retallar no ho pot fer gaire, només a aquells que encara viuen de les subvencions, i amb una mica de sort apujar els impostos l'any vinent. Perquè els ajuntaments no tenen ni competències ni calers, però els toca donar la cara. Si vols viure de la política, no et quedis a l'ajuntament. Faràs carrera si et col·loquen al Parlament, amb bons sous i ningú que et toqui allò que no sona. N'hi ha que ho tenen molt clar. Després parlen d'actitud de servei...
Tenim massa coses a perdre com per saltar al carrer a manifestar la nostra indignació. Això és el que evita mals  pitjors. Potser si aconsegueixen fer desaparèixer la classe mitjana, serà més fàcil veure castells de foc pels carrers. El govern català es planteja recuperar l'impost de successions. Serà capaç de renunciar a una promesa electoral? Els ho retraurem?