dijous, 17 de maig del 2012

Hi ha actituds de grups municipals que em regiren l'estómac

Ja sé que hauria de continuar parlant d'economia i dels problemes financers que patim, però com que hi ha més dies que llonganisses, avui trec un tema, que no és pas nou, però que m'indigna, i això està de moda. Trec el tema del joc brut dels partits polítics. De l'engany barroer.
És cert que el sistema democràtic que hem escollit es basa en els partits polítics, però és una desgràcia el mal ús que sovint es fa d'aquestes estructures i les maquiavèl·liques relacions que es poden observar en el seu interior, arribant a l'engany més absolut de la ciutadania, que és qui els ha col·locat al davant.
Ho hem repetit moltes vegades, però estic segur que hi ha massa gent que no ho entén. Saben què vol dir esperit de servei? No té res a veure en aprofitar-se del càrrec per viure millor, ni tampoc organitzar una espècie de secta que s'autoalimenta, es protegeix i reprodueix. Una cosa és defensar uns ideals i l'altra servir-se del poder i la ignorància col·lectiva per defensar els seus, no la totalitat.
La ignorància, o mala fe, de molts periodistes o que es consideren com a tals, fa que a vegades les notícies dels plens municipals o consells d'organismes públics, es vomitin sense prendre's la molèstia de contrastar legalitats, sense conèixer el per què de les coses i decisions. Una ignorància que es podria admetre en la ciutadania, però que no s'aguanta en opinadors i encara menys periodistes.
Segons què llegeixo i segons quines actituds observo en alguns polítics, fa que se'm regiri l'estómac i em vinguin ganes de vomitar. Ho noto al marge del color polític. Pot venir de grups o ideologies que m'hi puc sentir proper. No hi fa res. Tothom és responsable dels seus actes, i en política això és una quimera.
No suporto que s'acusi l'adversari, amagant els propis interessos, enganyant la ciutadania a base de raonaments falsos i sense escrúpols. 
Tindria moltes ganes de dir les coses pel seu nom, i potser el fet de mossegar-me la llengua farà que se'm pugui criticar. M'agradaria pensar que qui se senti eludit, ja rectificarà si és honrat, o es tancarà encara més, si el que vol és sortir victoriós, encara que sigui a costa dels altres.
Necessitem polítics honrats, treballadors, dialogants, intel·ligents i astuts. I en èpoques de crisi com l'actual, que potser no tornarem a viure, perquè els cicles són llargs, cal anar junts per resoldre els problemes de la majoria, sobretot dels més perjudicats, i el que no es pot fer és enganyar la gent ni fer veure que s'estan defensant uns principis, quan el que s'està defensant són uns interessos personals o de capelleta.