Tot i les reserves que cal mantenir, sobretot quan es valora des de la distància, la meva impressió sobre Alberto Fabra és que trenca la tradició dels darrers anys en què els polítics que vénen fan bons els que els han precedit. A València mateix, el president Francisco Camps va fer bo Zaplana, que tant havíem criticat. Ara, amb Fabra, sembla que s'ha trencat la inèrcia que ens portava un PP valencià corrupte i intractable.
No sé si a Madrid passarà el mateix el dia que Esperanza Aguirre passi el testimoni. La imatge que tenim d'ella és molt propera a la de Camps i Aznar. Haurà aconseguit Rajoy canviar l'estil del PP d'Aznar? Què passarà amb Bauzà? Serà l'excepció que confirma la regla?
El títol del post podia fer pensar que considero que Rajoy ha fet bo Zapatero, però la meva intenció era la d'analitzar els polítics peperos. Si hagués de comparar els dos darrers presidents em resultaria complicat. Amb Rajoy ens falta perspectiva, i Zapatero ens va decepcionar. Com a caràcter prefereixo el president socialista si el comparo amb Aznar, però l'incompliment de les seves promeses l'ha desprestigiat i ja no em mereix cap tipus de confiança. La ciutadania necessita poder confiar amb els seus polítics. El distanciament només provoca crisi i desconfiança.
De l'actual president, el senyor Rajoy, es fa difícil treure'n conclusions perquè les circumstàncies no tenen res a veure amb el passat més recent. No ens va agradar que després de guanyar les eleccions, s'amagués i no ensenyés les cartes. La seva actitud ha provocat desconfiança i això és el pitjor que pot passar en política. Necessitàvem un president seriós, amb un govern de passes fermes, encara que no agradés. Que no ens agradi ho ha aconseguit, però les passes fermes no les hem vist per enlloc.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada