Ahir, al centre Arts Santa Mònica, ens vàrem trobar amics i amigues de Ciutadans pel Canvi, que durant dotze anys hem estat treballant per ajudar al canvi en la manera de fer política. Un canvi que encara no s'ha acomplert, però que de mica en mica ha anat impregnant la ment de la ciutadania interessada en la cosa pública.
Ahir ens vàrem reunir per tancar una etapa, ja que tots teníem clar que res està tancat per sempre i mai s'acaben les ganes de treballar per allò que creus, sobretot si et sembla que pot beneficiar la societat on vius. Ens desitjàvem sort i ens emplaçàvem a retrobar-nos en un nou projecte cívic i social.
Les tres persones que han liderat el projecte de Ciutadans pel Canvi, varen repassar moments i sensacions d'aquests dotze anys d'il·lusió, i es varen resistir a acceptar qualsevol idea de fracàs. Josep M. Vallès, Carme Valls i Àlvar Roda, han estat els presidents d'un col·lectiu que ha dedicat bona part del seu temps per analitzar la situació política del nostre país, vetllant pel compliment de les promeses electorals, amb uns principis irrenunciables com són la participació, la transparència i el compromís cap al poble de Catalunya.
La feina de Ciutadans pel Canvi, no sempre s'ha entès, i ha estat precisament el partit polític més proper a les idees i pensament polític, qui més resistències ha demostrat a l'hora d'acceptar la manera de fer de Cpc. Un dels molts errors del president Montilla, mal assessorat per companys del seu partit, va ser girar l'esquena a Ciutadans pel Canvi, com també ho va ser el distanciament sostingut entre Cpc i altres forces polítiques progressistes i d'esquerres, amb qui es podia compartir molt bona feina.
Hi ha hagut, com arreu, moments per oblidar, com els que es varen viure en una de les darreres convencions, celebrada a Barcelona, i d'altres de molt bon record, com els viscuts durant la campanya per a la Iniciativa Legislativa Popular, per una llei electoral catalana, un tema pendent al Parlament català.
L'experiència ha estat positiva, i m'ha permès conèixer persones amb iniciativa, empenta i ganes de col·laborar i participar en la societat. He après i compartit bons moments a diferents indrets de la geografia catalana, i crec que hem estat honests. No puc deixar de recordar la gran vàlua de qui va ser el primer president, en Josep M. Vallès, i que va tenir ocasió de demostrar en la seva etapa de conseller de Justícia, i la força i capacitat de treball de la Carme Valls. Amb l'Àlvar s'ha tancat una porta, però estic segur que on sigui deixarà petja. Gràcies a tots, amics i amigues.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada