Si l'altre dia parlava de la intromissió dels partits polítics arreu, i em malfiava del seu paper d'oient davant la creació de l'Assemblea Nacional Catalana, avui ho podria ampliar a més àmbits, un d'ells molt sensible. Diumenge es commemorava, entre altres coses, el vuitè aniversari dels atemptats de Madrid, i la concentració no va ser unitària. Per què? perquè els partits polítics, sobretot el PP, en aquest cas, han jugat amb el dolor dels familiars de les víctimes, per fer política. Per fer política denigrant i fastigosa.
Aquest és el gran problema del nostre sistema democràtic. Els partits polítics es creuen amb el dret de posar el nas a tot arreu, amb la política del tot s'hi val per aconseguir ser el primer. Això és el que crea desafecció, i el que provoca corrupció política. El meu fill, que té 16 anys, aquest diumenge em demanava si abans també hi havia tanta corrupció. La meva resposta va ser que sí, però que no es coneixia com ara. Potser perquè ni per corruptes serveixen molts polítics, però també banquers i personatges que remenen diners. És que el mateix sistema polític i social permet que uns obtinguin uns salaris i/o beneficis extraordinaris, mentre la seva empresa o el seu banc, ha fet fallida o ha estat intervingut pel govern de l'Estat.
Sóc conscient que les generalitzacions són perilloses i fins i tot injustes, però llegint el diari t'adones que cada dia hi ha menys partits que quedin al marge d'embolics per part d'algun dels seus militants. Alguns de descarats, d'altres més residuals, però en molts casos al voltant de malversació de fons públics i/o prevaricació.
Quina impressió us ha fet en veure el PP al darrere d'un col·lectiu de familiars de víctimes del terrorisme, i no de l'altre? Per què el PP continua pensant en ETA com a culpable dels atemptats de l'11-M de 2004 a Madrid? Per què es pensa que són els altres els que juguen amb el dolor dels familiars de les víctimes?
Potser no tinc el dia, però tot plegat fa molta pudor de socarrimat. Estem perdent els papers, la moral i el sentit comú. La societat civil està cansada, i en aquests moments molt afectada per la situació econòmica que vivim, i probablement deixem massa en mans dels partits polítics, allò que en aquests moments demostren que són incapaços de liderar, ni tan sols intentar posar ordre i, per sobre de tot, responsabilitzar-se dels actes dels seus militants i dirigents. Una ANC sense polítics? la independència sense els partits polítics?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada