Una farsa? una presa de pèl? No, un frau a la convivència, i un riure's de la Llei i l'ordre. És tan injusta l'actitud d'aquest col·lectiu residual, com el cas que li fan partits democràtics com Ciudadanos o el Partit Popular. Vergonya em va fer l'Alícia Sánchez Camacho quan va demanar que el seu fill fos educat en castellà. La seva posició al capdavant del Partit Popular a Catalunya, mereixeria un comportament més assenyat i no tan partidista i electoralista.
Els catalans segur que no ho hem fet bé. Hem provocat que sorgissin partits com Ciudadanos, o bé líders mediàtics com Jiménez Los Santos, o que el PP es radicalitzés i enfoqués tota la seva política contra la singularitat catalana i els seus drets sobiranistes.
M'imagino que la millor estratègica és atacar allò que fa més mal, la part més sensible de les persones i pobles. En el nostre cas estem parlant de la llengua, que d'alguna manera ens identifica com a poble, amb cultura pròpia, història, tradició i jurisprudència. Després de quaranta anys de prohibició, denunciar un atac a la llengua castellana és ficar el dit a la llaga i guanyar punts per aconseguir una fractura social.
No es mereixen que parlem d'ells, però el Poder Judicial hi dedica moltes hores i esforços. Es perden moltes energies per culpa d'uns personatges que només busquen publicitat i desestabilitzar el país. Semblaria que no pot ser possible que una norma que ha demostrat la seva eficàcia i ha estat lloada més enllà de les fronteres, per interessos d'una minoria, sense escrúpols, pugui posar en dubte la seva legalitat.
Si un model de vida i convivència funciona, no hauria de ser mai declarat il·legal, a no ser que la Llei estigui desfasada o subjecte a una voluntat interessada. Tenim un concepte equivocat de la Llei, quan la pensem inamovible i sempre justa i per sobre de la voluntat del poble. El legislador no és objectiu, per la qual cosa les lleis tampoc ho són. Cal un pacte i consens, i això no passa, sobretot quan qui legisla està en contra de les aspiracions sobiranistes d'una part de l'Estat. Si el Tribunal Constitucional arribés a donar la raó a Convivència Cívica, seria el mateix Tribunal que s'hauria de qüestionar. El Rei, del Petit Príncep tenia molta raó. Ell sabia les ordres que podia dictar, per evitar la desobediència. L'ABC diu que Espanya té un problema, però jo penso que el problema el té Catalunya.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada