dissabte, 24 de març del 2012

CDC el partit de la gran majoria dels catalans

És el que ha dit el president Mas, i potser això explica aquest anar i venir del partit entre posicions sobiranistes i pactes amb el Partit Popular. M'imagino que d'aquesta manera acontenta uns i altres i no exclou ningú, però aquesta pràctica és perillosa perquè quan es vol acontentar tothom, a vegades no acontentes ningú.
Una cosa sí que aconsegueix, i és que dóna peu a que els altres partits es posin nerviosos i els critiquin. El PSC, en veu de Pere Navarro, critica que el Congrés de CDC estigués ple de senyeres estelades mentre manté Alícia Sánchez Camacho com a "vicepresidenta a l'ombra".
M'imagino que els partits que s'han declarat independentistes, ERC i SI, voldrien que CDC s'hi definís, i que el president Mas actués de manera diferent i no pactés amb un partit polític, el PP, que és descaradament "anti", i a vegades, fins i tot, dóna la impressió que treballa en contra dels interessos catalans.
El problema de tot plegat és que l'independentisme no té prou pes i difícilment un partit polític que s'hi declari, pot governar el país. L'estratègia d'anar marejant la perdiu, pot resultar beneficiosa en el sentit de radicalitzar els actuals independentistes i guanyar adeptes a la causa, sense perdre seguidors i encara menys, votants.
El paper que el president Mas li dóna a CDC és el que molts hauríem volgut per al PSC, i que en un temps semblava que podia ser. Les hores baixes en què passa el partit socialista haurien de servir per reflexionar i estudiar l'estratègia per tornar a guanyar la posició que mai hauria d'haver perdut. Crec, però, que els passos que està donant el PSC darrerament, no van en aquesta línia, sinó que el porten a ser un partit contradictori, de segona fila i poc arrelat al món que el va veure néixer.