Avui ho llegia a l'ARA. L'alcalde de Cornellà, el senyor Balmón, nomenat recentment secretari d'acció política del PSC, no vol que els membres de l'executiva critiquin les votacions del partit al Congrés de Diputats. Suposo que recordareu aquelles discussions sobre si el PSC havia de tenir grup parlamentari propi a Madrid, que ho defensaven amb tanta força Ros o Joan Ignasi Elena, i que s'enfrontaven amb Pere Navarro, que va acabar guanyant, però tots contents i a dins a fer bullir l'olla... Sí, perquè varen quedar que potser no calia tenir grup propi, però podrien votar diferent que la resta del PSOE, en temes que afectessin a Catalunya. Tot solucionat!
Aquesta és la trista figura d'un partit que ha estat molt important per a casa nostra, però que aviat li cantarem les absoltes. Finalment el peix gros s'ha empassat el petit, i només en queden les espines.
Ho veus a nivell de país, i a nivell local. Aquests dies hi ha dimissions i estripades de carnet. D'altres ja no tenen ni l'esma de fer l'esforç, o es troben avergonyits per haver arribat fins aquí.
A mi em dol, perquè sempre he pensat que el PSC ocupava un lloc que ningú més cobreix, un lloc necessari per a l'equilibri polític del nostre país. Ni ERC, ni ICV han estat capaços de mobilitzar una esquerra catalana de veritat, sinó que han actuat de satèl·lits del PSC, acompanyant-lo al cim, i finalment estimbant-lo.
El més preocupant de tot és que la gent del PSOE a Catalunya, se sent envalentida i no s'adona que enterrant el PSC, no té futur. La incapacitat de liderar un partit acceptant la diversitat interna, conrea una mentalitat absoluta que porta al fracàs. El diàleg és positiu, i la crítica argumentada també. Anul·lar la discrepància només ens porta a situacions com les que estem veient aquests dies a Rússia, i més dramàticament a Síria.
Tinc l'esperança que no tot està perdut i que de les cendres renaixerà l'au fènix.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada