divendres, 2 de març del 2012

A les manifestacions amb responsabilitat

En un temps en què som tan exigents amb els polítics, convindria no oblidar la necessitat de ser molt exigents amb nosaltres mateixos. El desmanec que a vegades oferim invalida qualsevol actitud recriminatòria que puguem exercir. No s'hi val exigir als altres allò que som incapaços de complir. Aquesta hauria de ser la primera observació a tenir en compte abans de fer cap pas.
Hem de ser responsables dels nostres actes i, per tant, de les conseqüències que se'n poden derivar. Si no és així, seria massa fàcil actuar. Autoexigència i responsabilitat que no he pogut observar en els participants a les manifestacions d'estudiants.
L'altre dia parlàvem de l'assegurança per possibles danys a tercers, per aquelles entitats que organitzen actes a la via pública. Qualsevol activitat pot originar algun problema, per més bé que es planifiqui, i per això és convenient preveure els possibles danys i qui se n'ha de fer càrrec.
Això és transportable a qualsevol tipus d'iniciativa ciutadana que utilitzi l'espai públic per donar a conèixer els seus ideals, les seves queixes. La manifestació pública està regulada i és un dret que tenim com a ciutadans, però no és un acte gratuït, sense que se'n puguin derivar responsabilitats. És per això que els organitzadors d'una manifestació al carrer, han de preveure totes les conseqüències dels seus actes, encara que es tracti de danys causats per infiltrats aliens a l'organització. No s'hi val a dir que no són dels nostres, perquè s'hi han sumat gràcies a haver organitzat la manifestació. Aquesta responsabilitat no es pot defugir i s'ha de respondre davant de tercers, que ells sí que no hi tenen cap culpa.
Mentre no siguem capaços de veure la importància de respondre dels nostres actes, no podrem exigir a ningú que respongui dels seus. No estic limitant el dret a manifestar-nos, sinó exigint responsabilitat de les nostres decisions.