Aquest titular no el podem trobar enlloc, però sí que l'hem llegit parlant de les eleccions generals, o de les autonòmiques. Avui mateix els diaris es feien ressò de la convocatòria anticipada a Astúries, no gaires mesos més tard de constituir-se el govern actual, amb minoria al Parlament autonòmic, i amb un enfrontament directe amb el PP. Francisco Álvarez-Cascos, exministre del PP, va abandonar aquest partit perquè no el deixaven presentar-se com a cap de llista a Astúries, i va fundar el seu propi partit. Va guanyar les eleccions, però sense assolir la majoria necessària per aprovar, per exemple, el pressupost.
Això podia haver passat també a Catalunya, perquè la coalició que dóna suport al president Mas no té majoria absoluta al Parlament, però sembla ser que el PP, a Catalunya, li dóna els vots que li falten, a canvi de... d'alguna cosa, no sé ben bé què. Potser l'alcaldia de Badalona, o la vicepresidència a la Diputació de Barcelona, o...
També podria haver passat en alguns ajuntaments de la comarca, com per exemple a Arenys de Mar, on CIU+PP governen en minoria. En aquest cas, però, el PSC va pactar una abstenció a canvi de donar suport a propostes del seu programa electoral, i d'aquesta manera els pressupostos es varen aprovar.
L'alcalde no té prerrogativa per convocar eleccions anticipades. Les eleccions municipals tenen lloc cada quatre anys, a finals de maig, passi el que passi. Un cas singular es va donar a Marbella, si no vaig errat, amb la creació d'una gestora municipal, davant la impossibilitat de convocar eleccions anticipades, i haver imputat a la majoria de regidors i regidores.
Probablement si els alcaldes poguessin convocar eleccions anticipades, resultaria que hi hauria eleccions cada dia de l'any, en algun lloc o altre, la qual cosa seria divertida, però augmentarien els costos, i no estem en condicions de més despeses. Si ara hi ha desafecció, potser llavors caldria algun incentiu perquè la ciutadania es presentés a dipositar el seu vot. I el més important: hi guanyaríem gens?
Ens falta molta pràctica en el joc democràtic, ja que només ens sabem moure amb majories. Els pactes entre partits, ens han escaldat a més d'un, i la lleialtat institucional, quan s'està a l'oposició, no sempre ha existit. Potser si ens hi esforcem una mica, aprendrem a treballar encara que sigui en minoria, dialogant i pactant, en benefici de la societat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada