Encara que sabem apreciar la bellesa en el futbol, arriba un moment que quedes saturat i et fa ràbia comprovar que esdeveniments paral·lels passen una mica desapercebuts. Esclar que també estem tips de parlar de corrupció i de política, i ja no saps què és millor.
Ahir esmentava la sentència del jurat popular a València i intentava entendre que legalitat no equival necessàriament a moralitat. El senyor Francisco Camps que ens ha escandalitzat amb el seu tarannà de personatge públic, mostra somrient la seva alegria per haver estat considerat com a no culpable. Però som molts que ens preocupa poc el tripijoc amb els vestits o amb les bosses de mà de l'alcaldessa valenciana, i en canvi sí que veiem malament l'actitud d'unes persones que es presenten per servir la ciutadania que els ha escollit i ens ho paguen com el senyor Camps.
Necessitem recuperar el seny i la calma. El nerviosisme produït per la crisi econòmica, convé no alimentar-lo amb picabaralles futbolístiques i encara menys acompanyar-lo amb corrupció política. No és estrany que es vegi tan malament com uns jugadors de futbol, que guanyen els diners que no veuràs en tota la teva vida, es dediquen a jugar brut i oblidar-se de l'esperit de l'esport, mentre més de cinc milions de persones estan a l'atur, i moltes d'elles ni tan sols cobren subsidi. Com tampoc no es pot acceptar que els nostres polítics visquin dels nostres diners, de manera fraudulent. No discuteixo el sou, però si la mala pràctica política a costa nostra. No són tots, ni molt menys! però amb pocs que n'hi hagi, en tenim prou per desestabilitzar la societat.
Podem discutir si la Generalitat havia d'haver pagat tans diners a Spanair, però és inacceptable la corrupció d'alguns polítics que només han buscat el seu lucre personal. Podem estar en desacord amb l'abús en les retallades, l'obsessió en la supressió del dèficit, i l'absència de mesures de foment del creixement econòmic, però no hi caben tripijocs per lucrar-se a costa dels contribuents.
Cal mantenir els ulls ben oberts, exigir transparència i honorabilitat als nostres representants polítics. I als jugadors de futbol i tot l'entorn, una pràctica sana de l'esport, amb tota la competitivitat possible, però de manera lleial i amb respecte a l'adversari.
I senyors polítics europeus... quantes vegades més haurem de reclamar mesures per fomentar el creixement econòmic que ens eviti caure a la recessió? Mentre s'ho pensen, permeti'm que els digui que estem farts de casos com els Camps, Matas, Urdangarín...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada