Ben mirat, potser no és Carmen Chacón qui va enredant pel món, sinó aquells dirigents del PSC que ens han volgut fer empassar que protagonitzaven un canvi, quan és més del mateix. De fet, ningú pot al·legar sentir-se enganyat per Chacón. Des del primer dia ha manifestat la seva fidelitat al PSOE i no ha entès ni acceptat cap tipus de diferenciació del PSC. Carmen Chacón és membre del PSC perquè va començar la seva vida política on ha nascut, i és a Catalunya.
El que passa és que uns quants que ja tenim una edat, ens havíem cregut que això del PSC tenia consistència. N'havia tingut, però ara és aigua passada. Queden només els últims exemplars, força tocats i amb poca vitalitat. No és d'ara, però ens han volgut fer creure que el PSC ressorgia, col·locant un noi simpaticot, que semblava que s'havia de menjar el món. L'han col·locat, però està controlat de prop per la vella guàrdia. Aquells que no han cregut mai en la singularitat del PSC. Senyors com José Zaragoza, Miquel Iceta, José Montilla...
També s'ha de dir que els últims del PSC tampoc han brillat per les seves actuacions i reaccions. No es va entendre la participació de Montserrat Tura a les primàries de Barcelona, ni les declaracions d'Ernest Maragall o els darrers espeternecs del conseller Castells.
Però la més solemne representació teatral ha estat durant les primàries en què s'escollia el nou líder del PSC, amb tres candidats antagònics que han anat a parar a la mateixa Executiva. D'això en diem ganes de figurar i mantenir la cadira, encara que sigui empassant-se tot el que s'ha dit i promès.
Per tot això no seria just carregar els neulers a Carmen Chacón, com si es tractés de l'ovella negra del socialisme català. Ella va aplaudir la sentència del Tribunal Constitucional contra l'Estatut, i ara diu que lluitarà amb totes les seves ungles i dents contra el Pacte Fiscal que comenta el president català. Tot és coherent i per tant, els hipòcrites, en tot cas, seran els altres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada