dimecres, 4 de gener del 2012

La crisi posa en perill la convivència

Quan ens trobem molt sensibles, qualsevol contrarietat ens afecta molt més que en situació normal. Quan tot ens va al revés del que voldríem, quan tenim acumulació de problemes, dificultats, entrebancs... estem més sensibles i per això ho patim més.
L'actual crisi econòmica ens afecta de manera diferent en funció de la situació en què ens trobem. En funció de si podem satisfer les necessitats bàsiques, i de si podem viure o no dignament. No és estrany que els col·lectius d'immigrants, les famílies desestructurades i amb els caps de família a l'atur, siguin els que pitjor estan afrontant la crisi, i que la seva vida segueixi un fil a punt de trencar-se.
Ahir es va produir una baralla al barri del Besós, entre un noi senegalès i uns nois de raça gitana. Una discussió que, segons diuen, no tenia cap significació. Una discussió que en altres circumstàncies no hauria passat d'una pura anècdota, com tantes d'altres hi pot haver al llarg d'una jornada. L'entorn i la situació que vivim, va provocar que la baralla acabés amb la mort del noi senegalès, presumptament a trets d'un noi de raça gitana. 
No hi ha dubte que els fets mereixen un aclariment i l'aplicació de la llei al culpable o culpables de la mort del noi senegalès, però al mateix temps requereixen una reflexió sobre què ens està passant i què estem fent malament. Hi ha persones que fa molt temps estan denunciant un seguit de problemes i actuacions que posen en perill la convivència, al marge de reduir la qualitat de vida dels veïns.
No dic que les autoritats, en aquest cas municipals, no estiguin fent el que s'ha de fer, però probablement caldria analitzar a fons quina és la situació real que s'està vivint en aquests moments en les zones més crítiques de la ciutat. Té una explicació ben clara que en zones amb convivència de famílies vulnerables, sigui on, en èpoques de crisi generalitzada, sorgeixin més problemes. Cada moment és diferent i possiblement cal canviar alguna de les actuacions correctores. A totes les ciutats hi ha uns punts febles on cal actuar de manera especial. La necessitat de mantenir la cohesió social a les nostres poblacions, fa que estiguem obligats a treballar a fons per preveure possibles anomalies i solucionar-les abans no esclati el problema.
La responsabilitat és compartida. Els representants polítics són els que han de vetllar perquè tot funcioni correctament, però nosaltres hem de posar el nostre gra de sorra perquè això sigui possible. Les associacions de veïns tenen un paper clau en la millora de la convivència, i s'ha de potenciar la seva tasca, que no pot limitar-se a organitzar tallers de dansa del ventre, sinó que ha de treballar la implicació i integració dels veïns en la vida en societat.