divendres, 12 d’agost del 2011

Un model de turisme

No, avui no parlaré de la visita del Sant Pare a Madrid, ni de monsenyor Rouco i les seves rebaixes. Que cadascú ho suporti de la manera que li sigui més lleu. Tampoc comentaré el capítol d'avui del serial "Cesc torna a casa", ni de la demagògia al voltant de les vacances dels polítics. M'agradaria referir-me al model turístic de Lloret i Calella. Un model que, sortosament, no s'estén a tot el litoral català. Per què?
Des que vaig arribar a Arenys de Mar, ara fa 30 anys, no he parat de sentir pestes contra el model turístic de Lloret i Calella. Quan demanava per què no hi havia hotels a Arenys, em contestaven que no volien que la vila es convertís com les altres dues esmentades. No és, per tant, cap novetat ni cap misteri.
M'imagino que moltes persones i botiguers de Lloret estan molestos i preocupats pels esdeveniments dels últims dies, però no sé si són conscients que el model que entre tots han definit, comporta massificacions incontrolades que poden acabar en els incidents d'aquests dies. No és una responsabilitat única de l'ajuntament o de les discoteques, sinó que tothom hi ha contribuït. Els responsables dels centres d'oci són els mal vistos, però també caldria demanar responsabilitats als operadors que treballen amb hotels propis o conveniats, amb unes ofertes rebentades i predisposant els turistes a comportar-se de manera incívica. I podríem anar afegint responsables a la llista. 
Penso que cal replantejar el model de turisme que volem. No podem oblidar que és una font d'ingressos que convé conservar, però és necessari valorar alternatives i millores en l'oferta. Entretant convé que tothom col·labori per eradicar les conductes incíviques, convençuts que ningú en queda exclòs.