Crec que és la vegada que hem estat tots més pendents dels EUA, si no tinc en compte els assassinats dels germans Kennedy o de Martin Luther King, si més no per temes financers, i per més dies seguits. Les notícies de la premsa, ràdio i televisió, ens ho han recordat a cada moment: la situació econòmica és delicada i a casa nostra encara més.
Al marge de l'anàlisi que puguem fer de com s'ha arribat fins aquí i de quines possibilitats hi ha per sortir-nos-en el millor possible, hi ha un fet que no ha passat desapercebut i és la relació política entre el President dels EUA, demòcrata, amb els dos partits majoritaris, el demòcrata i el republicà. ¿Heu pensat en fer un paral·lelisme al nostre país i imaginar-vos que el president socialista ha de convèncer els diputats i senadors del PSOE perquè li votin favorablement una proposta de resolució?
Aquests dies es parla molt de la reforma de la llei electoral. A Catalunya, que encara no en tenim cap de pròpia, i també a Espanya, arran dels fets dels indignats del 15M. El tema central és la representativitat, ja que ningú se la creu amb el sistema actual, encara que no és cap garantia algun altre sistema, però sí que es demana que es treballi per millorar-la.
Si jo voto al diputat X perquè me'l crec i vull que em representi al Congrés de diputats, o bé al Parlament català, és possible que dissenteixi de la voluntat del president del govern, l'espanyol o el català? ¿Pot ser que el diputat escollit al Maresme opini diferent del diputat del Ripollès, encara que siguin del mateix partit polític? ¿Pot ser que arribin a votar diferent? ¿Seria més racional, o bé un olla de grills?
Segur que no tots pensem de la mateixa manera i per tant no defensaríem la mateixa proposta. Jo em decanto per la diversitat i no em sembla gens malament que uns diputats d'un mateix partit polític pensin i, per tant, votin de manera diferent. Probablement és l'absoluta uniformitat de les respostes el que crea desafecció. Perquè ara ens ve de seguida al cap els vots dels 25 diputats del PSC al Congrés de Madrid, però hi ha més exemples. No creieu que va ser positiva la resposta dels diputats del PSC i CIU al Parlament català sobre les curses de braus? Llibertat de vot!
Si ens podem relacionar amb el diputat del Maresme perquè ens representi al Parlament, no és més defensable? Anem-hi pensant, encara que no ho pintem de color de rosa, que les coses són més complexes que tot això. No siguem passerells!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada