Avui ha estat un dia de família i repòs, encara que a la tarda-vespre hem sortit a caminar amb la M. Àngels. No sé què ha passat pel món i esperaré a demà per assabentar-me'n. El que no he pogut deixar de conèixer és el resultat del Barça i el Madrid. Un empat no és mal resultat, sobretot després que el Barça no ha fet cap bon partit.
S'hauran acabat les passejades amb el pare per Arenys, doncs avui ha marxat cap a Vic. Han estat quinze dies de vacances, de voltar per carrers de la vila, a pas de tortuga, mirant força a terra i adonant-te de les dificultats de caminar pels carrers, amb entrebancs, voreres estretes i... cagarades de gos a tort i a dret. L'incivisme dels amos o passejadors de gossos és greu i llavors demanem responsabilitats i exigim coses a l'ajuntament.
Com podem demanar responsabilitats si no ho som nosaltres? Ens queixem del govern espanyol o el català, i som incapaços de comportar-nos cívicament. Fins i tot hi ha qui quan li recordes que els excrements s'han de recollir, et mira en posat de perdona vides. I les pixarades? Això ja és per a nota. Perquè hi ha qui realment recull els excrements, però permet que el seu gos es pixi al portal de la primera casa que troba (no a la pròpia).
Continuo pensant que, al marge de les denúncies a qui incompleix les més elementals normes de civisme, caldria que l'ajuntament, en primer lloc, s'assegurés que tot els gossos estan censats, i després fes pagar als seus amos, una taxa que permetés contractar un servei de neteja especial per als pixats i cagades dels gossos. Al nostre municipi hi ha una sobre-població de gossos i cal més control. Tot això seria innecessari si tots fóssim més civilitzats. Sentit comú, responsabilitat i civisme.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada