Ahir vàrem conèixer la mort d'Heribert Barrera. Agradés més o menys, ningú li pot negar el seu esforç i estima cap a la Catalunya menyspreada durant molts anys, i que encara no ha aconseguit el reconeixement que es mereix. Primer President del Parlament reinstaurat després de la dictadura franquista, va fer possible que Pujol esdevingués el primer president de l'actual democràcia. Un fet que no tothom li va agrair, però que va ser l'opció d'ERC per aquell temps. Serveixi aquesta menció de reconeixement al seu treball per a una Catalunya sobirana que, com molts altres polítics que l'han precedit, tampoc haurà aconseguit veure.
Nosaltres hem apurat el tercer dia de vacances amb una caminadeta a 2.400 metres d'alçada, al matí, (amb trampa també) i una tarda urbana. Una combinació que ha intentat l'equilibri. Demà arribarem a casa amb temps suficient per habituar el cos al que ens espera: escola i feina, amb les piles recarregades i el record de tres dies molt ben aprofitats.
Hem pogut constatar que tots plegats no som tan diferents i que els problemes existeixen a un costat i a l'altre de la barrera, però que en vacances, te n'oblides i vius una il·lusió fantàstica que t'ho presenta tot d'una manera diferent. L'estat et porta a recordar vacances d'anys enrere, perquè l'actitud és la mateixa i la càrrega de la responsabilitat es fa més lleugera. Hem assumit compromisos que ara caldrà fer-ne un seguiment.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada