El sistema democràtic vigent provoca un distanciament entre polítics i governats. Sigui per la por dels càrrecs electes, o perquè els sembla que n'hi ha prou amb haver estat escollits, per després fer i desfer sense comptar amb ningú, el cas és que demanar l'opinió a la ciutadania els fa por, i deixen que l'única oportunitat de fer-se escoltar sigui cada quatre anys, en les eleccions, que a més no són obertes sinó que els partits majoritaris ja saben com controlar-les, amb unes llistes tancades, amb noms de persones absolutament lleials al criteri i voluntat de les respectives cúpules.
Aquests dies, amb el pacte entre PSOE i PP per canviar la Constitució sense ser referendada per la ciutadania, ens trobem amb una mostra més del poc cas que fan de nosaltres i el poc que els interessem. Per legal que pugui ser, cosa que no poso en dubte, no em sembla bé que ens passem la vida escoltant que la Constitució és inamovible, perquè és fruit del consens de totes les forces polítiques i referendada per tota la ciutadania, i ara la modifiquin sense embuts.
Estic molt d'acord que el nostre sistema financer necessita recuperar la confiança dels mercats, de la mateixa manera que considero que una bona gestió econòmica no hauria provocat la situació en què ens trobem. Malgrat tot, jo també vull que la meva Constitució contempli el dret a decidir i, encara que sigui fer volar coloms, m'agradaria que tots els partits polítics catalans es posessin d'acord per defensar-lo.
Quan els indignats de Madrid i tots els que els varen seguir, demanaven ser escoltats, alguns polítics varen fer veure que els entenien i comprenien la necessitat d'escoltar-los. Tot plegat, però, ha estat un miratge, perquè en el fons no hi creuen, ni ho accepten. Una vegada més, reclamo més transparència i participació.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada