Que els temps han canviat és cosa cantada i parlant de cantar ho podem notar amb el festival d'Eurovisió que es va celebrar ahir i a diferència d'aquells anys en què només hi havia un canal de televisió, ara gairebé no t'assabentes que tingui lloc. Jo mateix ho vaig saber ahir fent zapping.
Per cert en Jimmy Jump, que ens té acostumats a sortir a mig d'un partit de futbol, en aquesta ocasió se'n va anar fins a Oslo i va aparèixer en escena durant la interpretació del representant espanyol, com si formés part de l'escenografia de la cançó.
Recordo el festival dels anys 60 i primers dels 70, i s'ha de dir que potser ha canviat l'actitud de la gent, però la filosofia és la mateixa i si llavors estava en consonància amb el temps, ara es veu una mica desfasat. De totes maneres té el seu públic que segueix el veredicte dels diferents representants estatals, amb la complicitat veïnal i de llaços d'amistat.
Però la notícia que volia ressaltar avui són les dades estadístiques de resultat electoral a l'Ajuntament de Barcelona, unes dades que fan fora del govern al tripartit, amb el que significaria que per primera vegada el partit socialista no estaria al capdavant del govern municipal. Unes dades que no donen majoria absoluta a CIU, sinó que li caldria pactar el govern, però que deixaria Hereu a l'oposició.
La renovació democràtica dels governs locals és positiva perquè trenca amb aquella inèrcia i falta de vida que pot provocar l'eternització d'un govern d'un color determinat durant molts i molts anys. La maquinària administrativa no està sola, sinó que li cal la direcció política per anar millorant el servei, d'acord amb els canvis que la societat, i en aquest cas, la ciutat experimenta.
Imagineu-vos per un moment un ajuntament que tingueu a prop, o el vostre mateix, on des de fa molts anys o potser des de sempre ha estat governat per un mateix partit polític. Imagineu que experimenta un canvi de color i que el govern de sempre passa a l'oposició... de fet ho vàrem viure amb la pèrdua del govern de la Generalitat, per part de CIU. M'imagino el mateix efecte que una poda d'un arbrat, que aconsegueix millorar el creixement sacrificant branques. No sé si això és el que li passarà a l'equip d'Hereu, ni si abans s'hi trobarà Montilla, i després Zapatero. La política té això i som conscients que governar quan pinten bastos és molt complicat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada