He arribat a casa d'esma, molt cansat i no sé ben bé per què. Suposo que és fruit del treball sense treva del dia d'avui i que no he començat la setmana del tot descansat. Fins i tot semblava que no podria asseure'm a escriure el post del dia, però cal fer el darrer esforç del dia.
Haig de dir que estic content perquè a la reunió d'inici de la campanya del procés participatiu del Pressupost 2011 hem estat com en família, però nombrosa i amb cares noves, que això fa goig. S'ha explicat com aniria el nou procés, que seguirà més o menys les pautes d'altres anys, amb la reducció de l'import, perquè també es reduirà la capacitat d'endeutament. Hem recollit algun suggeriment i hem escoltat opinions que van bé a l'hora de planificar el treball. Aquí rau el veritable valor de la participació.
El matí havia estat gris, avorrit, monòton. No ha estat de lluny el millor dia, i la tarda es presentava distreta, però sense temps per planificar, ni per repassar la feina que s'ha d'iniciar. S'ha pogut fer una mica de tot, però el que no m'he assabentat avui és de res que hagi passat a més de 100 metres a la rodona dels meus moviments. Espero que cap desgràcia, ni tampoc el desenllaç del Tribunal Constitucional. Si més no hauríem sentit veus i cridòries. No sé si ja hem convençut Europa que no estem en la situació de Grècia, ni tampoc si el nostre president, el del govern de Madrid, ha despertat d'aquest somni que sembla trobar-se des de fa unes setmanes. No us sembla que no està a la terra amb nosaltres, sinó que podria dir-se que vola. Crec que era Mas qui deia que Zapatero està acabat, potser m'equivoco, i que el PSOE l'havia de rellevar. Jo pensaria el mateix si veiés una alternativa clara. És clar que encara queden dos anys per buscar-li successor, però cal que no ho deixin per a l'última hora. Tot canvi s'ha de preparar amb calma i entrar-lo a poc a poc.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada